Resultats de la cerca

El seu sentit primer i ple correspon, doncs, al concepte genuí de nació Però, com a conseqüència de la identificació entre nació i estat, el terme esdevé l’equivalent d’estatal o d’originari o subjecte d’un estat Aleshores és oposat a estranger i també a internacional, o bé és el determinatiu de símbols o d’afers estatals bandera nacional, interessos nacionals, etc Com a derivat del concepte de nació desvinculat autènticament del poble i encara més assimilat a l’estat mitificat característic dels feixismes, el terme “nacional” apareix abundosament en aquest tipus d’ideologia, i…

Basada en la doctrina paulina, que vincula a Déu l’origen i el fonament del poder, i en la doctrina augustiniana de La ciutat de Déu, fou formulada arran de les controvèrsies entre papat i imperi des de Gregori I fins a Bonifaci VIII Ja apareix en Hincmar de Reims segle IX La situació política canviada per la pau de Westfàlia, menà, d’una banda, a negar la superioritat del poder pontifici i, de l’altra, els apologistes de la reialesa hi trobaven el fonament diví del poder reial, expressat en l'absolutisme amb la frase “rei per la gràcia de Déu”, que feia del rei l’únic…

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la…

Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…

Catedràtic d’estructura econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga 1968-71 i a la Universitat Autònoma de Madrid des del 1971, també fou catedràtic de la Sorbona 1983-85 i, des del 1992, és catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea Alt funcionari del Ministeri de Comerç 1957-67, consultor econòmic de l’Instituto de Integración para América Latina 1967 i de diversos governs de l’Amèrica Llatina Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979, i fou regidor de l’Ajuntament de Madrid 1979 El 1981…

El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…

És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…

L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en diverses…

Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la…

Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…