Resultats de la cerca

Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen…

El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l’empresa paperera familiar, fundada el 1698 i una de les primeres del sector a Catalunya, la qual en 1903-04 modernitzà a fons Motivat per inquietuds culturals i polítiques, collaborà, entre d’altres, en el finançament de la construcció del Palau de la Música Catalana 1904 i altres edificis i de centres educatius escola Politècnicum de Barcelona, 1920, Escoles, 1930 Fou essencial el seu suport a l’Associació Obrera de Concerts 1926-39, dirigida per Pau Casals Regidor de cultura per la Lliga Regionalista el 1922, aquest mateix any fou un dels…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa…

Llicenciat en dret el 1966, fou professor universitari fins el 1974, quan quedà exclòs per defensar un professor que havia estat expulsat per criticar la Constitució de Tito Treballà posteriorment a l’Institut de Filosofia i Teoria Social, i dirigí algunes publicacions i editorials És autor de diversos llibres de la seva especialitat, el dret constitucional President del DSS Partit Democràtic de Sèrbia des de la seva fundació el 1989, l’any 2000 fou el candidat en les eleccions presidencials per la coalició Oposició Democràtica de Sèrbia DOS, com a alternativa a la candidatura…

Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art  Joan Ainaud  i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona Es dedicà al registre de patents Pertangué a l’Associació Catalana d’Estudiants i milità a la Unió Socialista de Catalunya, collaborà assíduament a Justícia Social  i després ingressà al PSUC, del qual se separà a l’exili Fou un dels promotors i creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, on també fou un destacat dirigent Afeccionat al periodisme, fou fundador i director 1938-39 del setmanari Meridià , que fou continuador de Mirador , i collaborà a diverses publicacions A l’etapa de la Guerra Civil, exercí com a cap dels…

Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols  El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…

Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germana de l’activista Josep de Calassanç Serra i de la lingüista Blanca Serra i Puig Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1967, es doctorà l’any 1978 amb la tesi  La societat rural catalana del segle XVII Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729 , estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigida per Emili Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII Baronia de Sentmenat…