Resultats de la cerca

Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten…

Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter meteorològic…

Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó Diari de Maó , que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període Fou membre fundador de la Societat Maonesa de Cultura

Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada , mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar

Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus , on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia , que s’ha perdut Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395 És l’única data certa que hom en coneix Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats Els fragments de Cronicó de Dextre , publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error

Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la…

Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint…

Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però el 929 li donà mort i s’…

Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després es féu pare mínim i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent després fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 habità un temps a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els darrers anys residí al…

Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels…