Resultats de la cerca

Hi ha alguns llibres d’òbits o enterraments, com els de la catedral de Vic, que s’iniciaren el 1348 o abans del concili de Trento Però fou aquest concili 1563 el que obligà tots els rectors a tenir aquest llibre, que, juntament amb el de baptismes i de casaments, és anomenat llibre de sagraments , car hi consta si els difunts han rebut el viàtic o l’extremunció

Comprèn, entre d’altres documents, decrets, lletres, provisions, collacions, processos, sentències, visites pastorals Hom hi troba també els llibres de l’administració de sagraments i òbits duplicats dels arxius parroquials

Comprèn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, casaments i òbits Sovint s’hi troben també els llibres de la cura d’ànimes i de l’administració de béns, actes i documents curials i les visites pastorals

Era la que les classes humils vestien gairebé exclusivament, car el cost de la roba, nova o vella, era molt alt en relació amb els altres productes necessaris per viure i per tant s’aprofitava bé Les subhastes de robes dels difunts, que solien seguir els òbits, fornien el mercat Hom podia comprar peces de roba bé en aquestes subhastes, que dirigia un corredor de pella dit també corredor de coll, bé, sempre que es volia, a un peller

El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…

Desenvolupament enciclopèdic En origen, aquest cronicó es trobava en l’esmentat cenobi i pertanyia a la família Rivipullense , ja que Sant Víctor de Marsella regí des del 1071, aproximadament, fins al 1172 el monestir de Santa Maria de Ripoll De fet, el cronicó fou redactat originàriament a Ripoll el 1055, i també allí li foren adjuntades notícies d’alguns òbits dels abats Poc després, enriquit amb una gran quantitat de notes annalístiques, el 1168 fou dut a Marsella A partir d’aquí fou continuat fins el 1543 amb notícies relatives a la Provença Actualment es conserva a la…

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…

Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…

Complementària de l' heràldica i auxiliar de la història i altres disciplines, l’interès per la genealogia es dóna en tots els pobles A l’Índia, a Egipte, a Grècia, on els reis, els eupàtrides i els herois tenien arbres genealògics que els emparentaven amb els déus, i a Roma, els patricis portaven al dia llurs arbres genealògics Entre els hebreus, la genealogia tenia un relleu especial, car el Messies havia de néixer d’entre ells En la Bíblia, les llistes genealògiques constitueixen un gènere literari i tenen sovint un sentit simbòlic i àdhuc mnemotècnic Entre els àrabs, ha estat d’una gran…