Resultats de la cerca

És dirigida per Antoni Furió i n'és secretari Gustau Muñoz Té una periodicitat quadrimestral i es caracteritza per ésser una revista de pensament crític contemporani vinculada a les ciències socials Cada número inclou documents, articles diversos de pensament, aportacions erudites, assaigs sobre la contemporaneïtat i crítica de llibres El seu consell de redacció és format per Xavier Antich, Juli Capella, Olga Dénia, Martí Domínguez, Ferran Garcia-Oliver, Juli Peretó, Vicent Olmos, Faust Ripoll i Pau Veciano

Posa en pràctica les directrius establertes al Pla de Museus de Catalunya 2007, segons el qual els museus catalans s’agrupen en quatre grups temàtics o “constellacions” història de l’art, història, contemporaneïtat i ciències naturals Els objectius de la Xarxa són la millora en la documentació, el coneixement i l’accessibilitat de les colleccions dels museus membres, i el desplegament de programes de treball conjunts des de les particularitats de cadascun El Museu Nacional d’Art de Catalunya  en constitueix el centre integrador i articulador En el moment de la seva creació, la…

 A diferència d’un museu, la seva funció principal no és generar una collecció ni patrimonialitzar la contemporaneïtat, sinó promoure activitats públiques al seu entorn Les activitats principals que s’atribueixen al centre d’art són les exposicions, però al mateix temps la majoria de centres promouen altres línies com ara el suport a la producció, la recerca, la formació, la documentació de les pràctiques artístiques des de l’actualitat mateixa i a partir dels agents actius de la creació, la crítica, l’educació o la investigació El model pren com a referència les Kunsthalle del…

Desenvolupament enciclopèdic Escrita després de l’èxit de Records d’un excursionista 1887, Bosch s’hi proposava presentar, a la manera de la novella realista francesa, un ampli panorama narratiu entorn de la vida catalana Així ho explica al pròleg, en el qual defensa el gènere i adapta el realisme de Balzac a la seva visió de la realitat rural, una visió idealista i conservadora més pròxima a la novella antinaturalista de Georges Ohnet o d’Octave Feuillet, que no pas al seu teòric model La novella, publicada amb el títol general de Lluites per la vida que prové d’Ohnet i amb el subtítol…

Desenvolupament enciclopèdic Tracta el tema de la revolució social i de les conseqüències que comporta aquest procés a nivell humà, sense estalviar identificacions directes amb el context contemporani de la guerra i dels anys immediatament anteriors Dividida en sis episodis que són sis etapes del canvi polític, l’obra comença mostrant la situació social prèvia mitjançant les opinions de↑ Samsó , un home de carrer de caràcter primari, comparades amb les de la seva contrafigura Nel, paradigma del marxista ortodox i cap d’una organització política, i amb les de la seva muller Lupa, els quals a…

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…

Desenvolupament enciclopèdic Fins aleshores, cultura s’associava a la cura i al conreu de la terra, però durant la segona meitat del s XVIII, els pensadors illustrats –sobretot a partir de l’obra de JG Herder– utilitzaren aquesta paraula en sentit figurat, relacionant-la amb el conreu de l’esperit i amb l’estat d’avenç o progrés intellectual, moral o material d’un poble o d’una nació Cultura actuà gairebé com un sinònim del concepte civilització i, com aquest, esdevingué una paraula de definició inestable, sovint també contraposada amb l’estat de barbàrie Els illustrats s’esmerçaren a trobar…

El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…