Resultats de la cerca

Concepte molt modern, de fet no apareix a l’òpera fins molt avançat el segle XIX Fou a mitjan segle XX que els aspectes visuals adquiriren una autèntica rellevància, gràcies a Edward Gordon Craig 1872-1966 i Adolphe Appia 1862-1928, amb la seva anàlisi de les òperes de Wagner El salt qualitatiu fonamental el donà Wieland Wagner  1917-1966, net del compositor, el qual introduí un estil de representació essencialment simbolista L’espai escènic s’estructurava a partir d’una forma matriu, sovint monumental, que semblava flotar en l’univers una figura ellíptica inclinada…

Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i…

La inclusió d’una citació sovint respon a un sentiment d’homenatge, com la que es produeix al principi de Tristany i Isolda de R Wagner en la Suite Lírica d’A Berg VI Largo desolato , compàs 26, o a la necessitat d’introduir un element aclaridor en passatges de caràcter descriptiu en el cas de la tonada popular Altres vegades, però, també pot respondre a un sentit de sàtira o de burla, com la que feu B Bartók en l' Intermezzo interrotto del seu Concert per a orquestra d’un tema de la Simfonia Leningrad de D Šostakovič

El cromatisme pot presentar-se tant en l’harmonia com en la melodia, i en el sistema tonal hom l’utilitza per a passar d’una tonalitat a una altra Hom troba ja alteracions de tipus cromàtic a l’antiguitat grega i en el cant gregorià, en el qual es reduí a l’ús del si bemoll Amb Gesualdo i Monteverdi, el cromatisme assolí una complexitat i una riquesa comparables només a la d’alguns compositors romàntics, especialment Wagner, Liszt i Strauss Posteriorment, Schönberg donà a les dotze notes de l’escala cromàtica el mateix valor, establint així el total cromàtic , base del mètode…

La tradició popular se centra en cançons o dainas que remunten a l’edat mitjana Instruments populars típics són el kokle o arpa, els bungas o timbals i diversos tipus de trompes Més tard, la influència germànica i italiana dominà la vida musical, centrada sobretot a Riga, on Wagner fou director d’orquestra 1837-39 La dominació russa restringí la vida cultural fins a la independència 1918 L’any següent fou inaugurada l’Òpera de Riga Aviat es destacaren diversos autors, com A Kaliniṇš, autor d’òperes, com Banuta 1920 i Hamlet 1936, F Mediṇš i A Jurjaṇš, musicòleg i autor de música…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…

El primer país a celebrar-ne fou Anglaterra el Three Choirs Festival, fundat el 1715, ha perdurat fins avui Els festivals Händel de Londres 1784-87 i 1791 foren els primers dedicats a un compositor Al s XIX s’estengueren per Europa el 1883 hom fundà els de Bayreuth, dedicats a Wagner L’increment del turisme, sobretot des del 1945, ha fet que moltes ciutats n'organitzessin, com a Munic, Salzburg, Florència, Ais de Provença fundat el 1948, Edimburg, Glyndebourne, Granada, etc Als Països Catalans destaquen els festivals de Torroella de Montgrí 1980, de Música Contemporània d’Alacant…

Ja des del seu origen, a Florència i Màntua, la dansa formava part de l’òpera JB Lully fou l’introductor del ballet a l’òpera francesa Amb A Cambra i JP Rameau aparegué l' opéra ballet , en què la part dramàtica es reduïa en benefici de la dansa Aquesta pràctica d’incloure ballets a les òperes s’anà generalitzant i esdevingué tradicional a França i a la resta d’Europa, on fou exportada Al segle XIX, la grand opéra francesa continuà mantenint el ballet com a part essencial, costum que obligà compositors com G Verdi i R Wagner a incloure’n algun a les seves òperes estrenades a…

D’origen alemany absolute musik , el terme sorgí de les controvèrsies que durant el segle XIX enfrontaren compositors, crítics i filòsofs Wagner l’utilitzà per a condemnar la música mancada -segons ell- d’una sòlida base poètica o dramàtica, Eduard Hanslick, contràriament, l’emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text cançó, si el text és explícit poema simfònic, si és implícit, a manera de programa, al drama òpera o fins i tot als requeriments de l’expressió emocional Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en…

Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació…