Resultats de la cerca
Es mostren 115343 resultats
antena bicònica
Antena de banda ampla formada per dos elements conductors cònics situats sobre el mateix eix i amb els vèrtex enfrontats.
Habitualment els cons no són sòlids, sinó que han estat substituïts per estructures còniques de varetes Ofereix amples de banda superiors a 3 octaves Aquest tipus d’antena s’utilitza habitualment en assaigs de compatibilitat electromagnètica per a cobrir la banda entre 30 MHz i 230 MHz
arquitectura de xarxa
Model organitzat de les funcions dels elements de la xarxa per permetre la comunicació entre sistemes i dispositius.
Determina el disseny lògic i estructural del maquinari, el programari i els components del sistema de comunicació, i en regula la interacció a través de l’especificació de protocols per tal que la transmissió d’informació sigui possible
analitzador sintàctic
Component dins d’un intèrpret o compilador que verifica la correcta sintaxi d’una seqüència de dades d’entrada estructurada, normalment en forma d’arbre sintàctic abstracte, i permet el processament d’aquesta.
L’analitzador sintàctic sovint empra un analitzador lèxic per a crear segments d’informació útil de la seqüència d’entrada Generalment, els analitzadors sintàctics operen en dues etapes, una primera d’identificació de la informació i una segona de creació de l’arbre sintàctic Poden ser programats de manera manual o generats de manera semiautomàtica fent ús d’eines informàtiques específiques
adreçament
En comunicacions, mecanisme que permet identificar nodes de xarxa en xarxes de comunicacions.
Els nodes poden ser dispositius d’interconnexió per exemple, router , commutador o equips terminals per exemple, ordinador, telèfon Hi ha diferents tipus d’identificador segons la xarxa de comunicacions utilitzada a la xarxa telefònica es fan servir números de telèfon, a una xarxa Ethernet s’empren adreces MAC de 48 bits, a internet s’utilitzen adreces IP 32 bits per IPv4 i 128 bits per IPv6 Els identificadors assignats són únics dins del seu àmbit
servei universal
Conjunt bàsic de serveis de telecomunicacions, independentment de la localització geogràfica de l’usuari.
La declaració d’un servei de comunicacions com universal n’assegura la cobertura legal i les possibles subvencions per part de les institucions públiques Inicialment incloïa només serveis de telefonia fixa, però diverses iniciatives legislatives estatals i europeus han inclòs l’accés a internet, tot i que a velocitats relativament baixes com ara 1 Mbit/s Té implicacions legals, socials i econòmiques, ja que fer arribar una línia a un abonat en una zona rural suposa una inversió molt superior al cas d’un abonat situat a una ciutat molt poblada
risc extern
Sociologia
Risc provocat per les forces de la natura.
La natura desbocada pot esdevenir una amenaça per a la supervivència humana
adreça IP
Número assignat a la interfície de xarxa d’un dispositiu connectat a una xarxa IP.
Identifica i distingeix la interfície dins una xarxa IP, permetent-hi l’entrega de paquets d’informació
competència digital
Sociologia
Capacitat d’utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a resoldre problemes i trobar solucions en l’àmbit de la vida personal, del món del treball o del lleure.
rizoma
Arquitectura
Imatge descriptiva d’un model epistemològic caracteritzat per l’absència de centre i jerarquies, per la interrelació entre els seus elements i pel seu desenvolupament orgànic, i que, per extensió, descriu també formes i fenòmens arquitectònics.
Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos d’…
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina