Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
elevació
Música
Peça o fragment musical, generalment per a orgue, que s’interpretava o improvisava durant l’elevació de l’hòstia i el calze en la missa romana, en el moment de la consagració.
Diversos autors han escrit elevacions En les seves Fiori Musicali 1635, G Frescobaldi inclou una Toccata per l’Elevazione i, més modernament, autors com H Berlioz i M Reger també en compongueren
mélodie
Música
Cançó en francès per a veu solista amb acompanyament de piano.
Sovint amplia l’acompanyament a altres instruments Une flûte invisible , de C Saint-Saëns, per a veu, flauta i piano les Chansons madécasses , de M Ravel, per a veu i tres instruments o a l’orquestra Les nuits d’été , d’H Berlioz, o Shéhérazade , de M Ravel Els seus orígens es remunten a la primera meitat del segle XIX, quan cantants com L Lablache i Adolphe Nourrit divulgaren durant els anys 1820-40 els lieder de F Schubert per tot França D’aquí nasqué la voluntat de reformar la romance , forma arrelada al segle XVIII i a la tradició de l' opéra-comique i que utilitzava textos més aviat…
instrumentació
Música
En una obra musical, art de distribuir el material sonor entre els diferents instruments que ha d’interpretar-la, d’acord amb la capacitat de cadascun per a reproduir la idea musical de l’autor.
Abans del s XIX la instrumentació era més lliure, i sovint oferia alternatives en la tria dels instruments Gradualment, però, la instrumentació esdevingué vehicle expressiu i àdhuc narratiu Berlioz fou l’autor del primer tractat modern d’instrumentació 1842-43
orquestració
Música
Manera de distribuir les diferents parts d’una composició simfònica entre els distints instruments que formen l’orquestra i d’agrupar alguns d’aquests per obtenir determinats efectes tímbrics.
L’orquestració del s XVIII anà adquirint complexitat i es beneficià de l’aparició de nous instruments, fet que continuà al s XIX El Grand traité d’instrumentation de Berlioz influí damunt el Grup dels Cinc i MRavel i introduí els extensos canvis en l’orquestració actual
música de programa
Música
Nom donat a un tipus de música inspirada en elements no musicals, tals com arguments literaris o temes pictòrics, fenòmens de la natura, etc.
Encara que hom en troba exemples ja als s XVII i XVIII, sovint es tracta de meres allusions musicals ocells, tempestes, estats d’ànim En el període romàntic adquirí una major densitat en el poema simfònic, basat quasi sempre en un programa literari, amb autors com Berlioz, Liszt, RStrauss, etc
monodrama
Música
Tipus de representació teatral, molt propera al melodrama, en la qual un text parlat és recitat per un sol personatge de manera alterna, o bé simultània, amb un acompanyament musical.
Pygmalion Lió 1770, de Jean-Jacques Rousseau, està considerada la primera obra d’aquest gènere, malgrat que ell mateix l’anomenà scéne lyrique Georg Benda, que també escriví música per a la traducció alemanya de Pygmalion 1779, fou el compositor més important de monodrames de la segona meitat del segle XVIII Posteriorment, Lélio estrenada el 1855, d’H Berlioz, i Erwartung 1909, d’A Schönberg, en són els exemples més representatius
tedèum
Música
Cristianisme
Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut.
El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus , que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400 La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák
leitmotiv
Música
Fragment musical que, a manera de tema recurrent, va apareixent durant el curs d’una obra però no de forma idèntica o estereotipada, com en el cas del tema d’una fuga o la tornada d’un rondó, sinó de manera variada i transformada, i amb la intenció de fer ressorgir el record d’una idea, situació o personatge presentats anteriorment, o de suggerir a l’oient una predicció, intuïció o tipus de sentiment.
El terme, traduïble per ’motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, i concretament amb les últimes de Wagner, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per…
ranz des vaches
Música
Nom que reben les melodies originalment tocades pels pastors de les muntanyes de Suïssa amb trompes alpines per a reunir els ramats de vaques.
Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’…
tedèum
Música
Cant de lloança i d’acció de gràcies a Déu de la litúrgia llatina, anomenat així pel seu primer vers, Te Deum laudamus: te Dominum confitemur ('Us lloem, oh Déu: us reconeixem com a Senyor').
La font més antiga en què apareix és l' Antifonari de Bangor ~690, obra que tradicions diverses atribueixen a sant Ambròs o a Nicetes de Remesiana ~335-441 En un principi formà part de l’ofici diví, però amb el temps fou cantat al final de la missa, en processons o, en general, en ocasions especialment solemnes que requerien un himne d’acció de gràcies El cant monòdic del tedèum ha estat caracteritzat per fórmules de recitació salmòdica En la polifonia del Renaixement es musicava en la forma d’un motet especialment elaborat G Binchois, R de Lassus En temps més recents s’han compost tedèums…