Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
criptòfil | criptòfila
termografia
Fotografia
Fotografia que és impressionada per les ones de longitud llarga, de la regió extrema de l’espectre infraroig, emeses per objectes a temperatures compreses entre -115 i 140°C.
Les termografies s’impressionen en colors i tons diferents d’acord amb les temperatures de les superfícies que copsen Bé que utilitzades originàriament amb finalitats bèlliques a la guerra del Vietnam per a detectar des de l’aire els guerrillers del Vietcong amagats dins la jungla, trobà aviat una funció en la diagnosi dels tumors de mamella, entre d’altres
flamenc

Flamencs
© Lluís Prats
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels fenicoptèrids, de dimensions grans (de 130 a 190 cm), les potes i el coll molt llargs i el bec voluminós i corbat cap avall.
El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània
jugar a cartes vistes
Jocs
Obrar amb coneixença plena de totes les dades, els mòbils amagats, etc, d’un afer.
ismaïlisme
Història
Moviment sectari del xiisme que admet Ismā"īl com a setè i últim imam, i se separa dels imamites amb motiu de la successió de Ǧa‘far al-Sādiq.
L’ismaïlisme es propagà aviat a Pèrsia i al nord d’Àfrica mitjançant la predicació de missioners dā'i , encarregats de preparar la tornada dels imams amagats a causa de la persecució dels duodecimams Filosòficament la seva doctrina era fonamentada en el sistema neoplatònic, del qual desenvolupà sobretot la teoria emanatista L’ismaïlisme donà lloc a l’establiment del califat fatimita i a d’altres moviments sectaris el drus, el mustalita i el nizarita
dermàpters

Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’…
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents…
sirènids
Herpetologia
Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.
Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La…
vaca

vaca morena
gilles t (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids, amb el cos clarament diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua curta amb un replec cutani a cada costat; de musell arrodonit, els ulls són petits, com també la boca, arcada i amb dents protràctils.
Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata…
ofiuroïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos estrellat, amb un disc clarament diferenciat dels braços, caràcter que els distingeix dels asteroïdeus.
Els braços són llargs, serpentiformes i subcilíndrics, generalment cinc, proveïts de plaques articulades i, a vegades, també de punxes La locomoció té lloc gràcies als braços i no per mitjà dels pedicellaris, que són reduïts i manquen de ventosa L’aparell digestiu consta d’un esòfag curt que condueix a un estómac en forma de sac lobulat, contingut totalment en el disc manquen d’intestí i d’anus L’aparell ambulacral presenta un conducte circular amb quatre vesícules de Poli i cinc conductes radials, i s’inicia generalment en una placa madrepòrica interradial Òrgans característics d’aquest grup…