Resultats de la cerca

El territori dels cèltics celtici era conegut pels romans com a Baeturia , però Ptolemeu els atribueix l’Algarve, territori del qual degueren ésser desplaçats els vells ocupants, els cinets Eren ciutats dels cèltics Nertobriga Fregenal de la Sierra, Segida prop de Zafra, Contributa Iulia Fuente de Cantos, Curiga, i altres Foren inclosos a l’època romana dintre del convent jurídic hispalense de la Província Bètica

Sembla que eren d’estirp cèltica Llur ciutat principal era Brigaetium Benavente

És una variant de gaèlic irlandès que els irlandesos introduïren al segle V a Escòcia i que s’estengué fins al Clyde al segle XVI Actualment es parla a les regions escoceses dels Higlands i les Hèbrides i també hi ha nuclis de parlants a la resta d'Escòcia, fora de l'àrea lingüística gaèlica

És parlada aproximadament per un milió de persones a Galles, on fou arraconada després de la caiguda de l’imperi Romà i de les invasions nòrdiques, saxona i normanda Té tradició literària des del segle VI l’escola bàrdica, la codificació de les lleis en gallès segle X i la traducció de la Bíblia segle XVI fixaren i unificaren l’idioma La característica més destacada del gallès modern és la mutació al començament de les paraules segons el seu significat en la frase Els mots són “declinats” de manera inicial, i no terminal com en llatí Hi ha algunes diferències lèxiques i de pronunciació entre…

La civilització cèltica, malgrat la manca d’unitat política dels diferents pobles, es desenvolupà sobre un fons comú institucional, religiós, lingüístic, etc, que constituí la base per a l’aparició d’una tradició literària comuna a tots plegats Les castes professionals dels druides, dels bards, del filid, etc, que exercien les funcions de sacerdots, genealogistes, narradors, jurisconsults, etc, foren, sens dubte, els aglutinants d’una tradició folklòrica i religiosa La literatura, expressió oral fins a la cristianització d’aquest fons llegendari comú, nasqué, així, sobre un…

Com a testimonis escrits, en resten algunes glosses del segle IX, un vocabulari del segle XII i una sèrie de drames religiosos dels segles XVI i XVII Substituïda per l'anglès com a primera llengua des del darrer terç del segle XVIII i progressivament minoritzada, durant molt de temps ha estat considerada pels experts una llengua extingida entre d'altres, per l' Atles UNESCO de les llengües del món en perill del 2009 Posteriorment hom n'ha revisat aquest estatut i ha estat considerada una llengua en situació crítica A l'inici de la segona dècada del segle XXI hom n'estimava el nombre de…

El poble anglès en sentit estricte comprèn tots els naturals de l’antic regne d’Anglaterra cal fer notar, però, que els cornuallesos consideren impròpia aquesta denominació Fora de les illes Britàniques, atès el caràcter predominant d’Anglaterra en la formació de l’estat britànic, hom sol anomenar abusivament anglesos tots els naturals del Regne Unit En un sentit estrictament etnogràfic hom pot admetre l’extensió del nom a tots els habitants de les illes d’estirp germànica —anglesos, escocesos—, o que han acceptat la llengua i la cultura llurs, com també totes les extensions d’aquests oceans…

Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als…

També s’anomena així la part de l’antifonari o del breviari que conté els himnes, encara que l’himnari molt sovint fou copiat de manera separada Els més antics, pertanyents a les litúrgies cèltica, gallicana i ambrosiana, també contenen altres tipus de peces litúrgiques Sovint apareixen combinats amb el saltiri Els primers himnaris purs independents daten del segle IX A partir de l’època carolíngia, els repertoris d’himnes s’anaren enriquint amb peces per a cada nova festivitat o ofici Els primers exemples notats daten del segle XI Molts dels himnaris medievals són, en realitat,…