Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cúmul d’estels

Reconstrucció del filament de matèria fosca entre els cúmuls Abell 223 (part superior de la imatge) i Abell 222 (part inferior)
© Jörg Dietrich / U-M Department of Physics
Astronomia
Agrupació d’estels que conté de cinquanta a uns quants milions d’elements, els quals, en la majoria dels casos, han tingut el mateix origen.
N’hi ha dos tipus clarament diferenciats cúmuls oberts i cúmuls globulars Els cúmuls oberts o galàctics són constituïts normalment per uns quants centenars d’estels distribuïts dins una regió de l’espai d’uns vint anys llum de diàmetre, i presenten un moviment comú El cúmul galàctic més proper és el de les Híades, a la constellació del Taure, a 130 anys llum del Sol Els cúmuls globulars són constituïts per un nombre d’estels que oscilla entre uns quants milers i uns quants milions, i són distribuïts en una regió de l’espai d’uns 200 anys llum El nom prové del fet que els estels…
gas intergalàctic
Astronomia
Gas present a l’espai entre galàxies, especialment dins dels cúmuls de galàxies.
Es troba bàsicament format per hidrogen ionitzat, a una temperatura entre 10 5 i 10 7 K Aquesta elevada temperatura es deu a la conversió d’energia gravitatòria en energia tèrmica, a través d’un procés en què intervenen ones de xoc produïdes durant la formació dels cúmuls de galàxies a partir de subestructures més petites La detecció del gas intergalàctic ha estat possible gràcies a la seva emissió en raigs X El gas intergalàctic té una densitat entre 10 i 100 àtoms d’hidrogen per metre cúbic i arriba fins als 1000 àtoms al centre d’alguns cúmuls de galàxies Es pensa…
halo galàctic
Astronomia
Regió que té per centre el de la Galàxia i el volum de la qual supera diverses vegades el del disc galàctic, i que conté espargits per tota ella un total d’uns 150 cúmuls globulars, a més d’una distribució molt dispersa d’estels individuals i d’una certa quantitat de gas interestel·lar.
L’existència de l’halo galàctic, denominat també corona galàctica , fou posada de manifest per Shapley tot estudiant la distribució dels cúmuls globulars d’estels a l’espai La forma d’aquest halo és esfèrica, o esferoidal, i el seu diàmetre màxim és, si més no, de 100000 anys llum Hom observa també que la densitat d’estels i cúmuls augmenta des de les regions més externes cap a les regions més properes al disc galàctic Actualment hom ha detectat l’existència d’estructures similars a altres galàxies i hom pensa que la massa total de tots els cúmuls i estels d’un halo…
població d’estels
Astronomia
Classe d’estels els components de la qual tenen semblants l’espectre, la composició química, la velocitat radial, l’edat i la localització a l’interior de la Galàxia.
La noció de població d’estels fou introduïda per WBaade, que arribà a la conclusió que existeixen dos tipus de poblacions la població I i la població II Els estels de la població I són els més abundants als braços espirals de la Galàxia i a les proximitats del pla galàctic són els estels típics dels cúmuls oberts cúmul d’estels i de les proximitats del Sol, llur composició química conté una proporció d’oxigen, de carbó i de metalls que és deu vegades més gran que la dels estels de la població II, i són estels joves o en procés de formació Els estels de la població II són…
fractocúmul
Meteorologia
Cúmul esfilagarsat de contorns variables i aspecte blanquinós i opac.
Pot arribar a assolir una gran potència vertical, i de vegades presenta cims arrodonits o en forma de cúpules Els fractocúmuls de mal temps apareixen per sota dels altostrats, nimboestrats, cumulonimbes o cúmuls molt desenvolupats
medi intergalàctic
Astronomia
Contingut físic de l’espai situat entre les galàxies.
És format bàsicament per hidrogen en estat atòmic o ionitzat, amb densitats extremament baixes, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, si bé poden ser notablement més altes a l’interior dels cúmuls de galàxies
astre
Astronomia
Cos celeste de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou d’acord amb determinades lleis.
És compacte, d'una mida mínima equivalent a un asteroide i emissor de llum pròpia o reflectida Hom anomena genèricament astre qualsevol planeta, estel, satèllit o cometa Són exclosos d’aquesta denominació els cossos celestes o les agrupacions d’aquests de forma no totalment determinada, com els cúmuls, les associacions o les nebuloses
CERES
Biologia
Instrument de mesura climatològic, instal·lat al satèl·lit TERRAS, amb la finalitat d’estudiar els núvols i el seu efecte sobre el clima terrestre.
CERES mesura la quantitat de calor i de llum del Sol que arriba als sensors, tot observant les diverses parts del planeta tant les zones clares com les zones nuvoloses Aquestes mesures serveixen per a estudiar com actuen els núvols per escalfar i refredar la superfície de la Terra i com els cúmuls de núvols es modifiquen a causa de l’activitat humana
braç espiral
Astronomia
Part de l’estructura espiral d’una galàxia que es pot traçar de forma més o menys contínua.
Els braços espirals han estat observats des dels inicis de l’astronomia extragalàctica Actualment s’accepta que es formen per la compressió del medi interestellar quan passa una ona de densitat La forta compressió que experimenten el gas i la pols interestellars als braços espirals fa que s’hi formin molts estels i que hi hagi, per tant, un gran nombre d’associacions i cúmuls estellars
matèria intergalàctica
Astronomia
Matèria constituïda per gas i partícules de pols, que existeix a l’espai exterior a les galàxies.
Prevista teòricament abans del seu descobriment i observació, les tesis que n'abonen l’existència són, per un cantó, que totes les galàxies es formaren a partir de la condensació de grans núvols de gas i pols, i per tant alguna part d’aquests núvols devia quedar sense condensar a l’espai abans ocupat per tota la matèria que donà lloc a la galàxia per un altre cantó alguns estels deuen escapar-se de l’interior de la galàxia, de la mateixa manera que s’escapen de l’interior dels cúmuls globulars, i així vaguen pels espais interestellars espargint part dels seus…