Resultats de la cerca

Afectava la construcció d’edificis intercapedo , els terrenys cultivats i les vies A l’època medieval, aquestes normes caigueren en desús, tot i la reintroducció del dret romà, i, quant als edificis, hom aplicà el dret d'atansar i l'arrambatge

Inventada per Bernard renau d’Elizagaray, al s XVII, en foren usades amb poc èxit en el setge de Barcelona per Joan Jospep d’Àustria 1651-52, i amb gran èxit en els bombardeigs d’Alger del 1682 i el 1683 per Duquesne Al final de s XVIII, quan aparegueren els canons bombers, les bombardes caigueren en desús

El brûlot portava ganxos als penols de les vergues, destinats a ésser enganxats a l’arboradura del vaixell que hom volia incendiar Normalment navegava, protegit per altres vaixells, amb una petita dotació, que l’incendiava i l’abandonava, amb una embarcació menor, quan era prop dels vaixells enemics Després d’alguns èxits importants, els brûlots caigueren en desús en augmentar la capacitat de maniobra dels vaixells

Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna

El seu origen és obscur els annals assiris n'ofereixen només notícies indirectes que esmenten unes expedicions primitives contra llurs veïns orientals Heròdot dóna ja algunes notícies més concretes i parla de dos monarques Deioces, fundador de l’imperi, i Fraortes, continuador de la monarquia, que lluità contra els assiris ~675-53 aC En caure l’imperi assiri 612 aC, els medes dirigits per Ciaxares de Mèdia intentaren d’eixamplar llurs territoris en direcció al N i a l’Àsia Menor Pactaren amb el rei de la Lídia, i posteriorment, sota el govern d’Astíages 584-555 aC, que havia heretat un gran…

Segons la tradició, els samnites, juntament amb els sabins sabí, arribaren al país dels opici i, després de fusionar-se amb aquests, donaren naixença a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campània Lingüísticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la família de l'oscoúmbric, i llur cultura palesa una doble influència de l’Apúlia i de la Campània Conqueridors de Càpua ~421 o 438 aC, posteriorment feren aliança amb els romans, després d’haver lluitat contra ells potser en tres ocasions guerres samnites A partir del 355 aC la intervenció romana…

El primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni, el 1462, a Perusa Itàlia, per evitar que la gent humil caigués en mans d’usurers Lleó X consultà el concili V del Laterà i publicà 1515 una butlla reconeixent la licitud dels interessos Aleshores floriren els monts de pietat a Savona, Màntua, Florència, Bruges i Lilla Amb el temps, en lloc de treballar amb llegats, els monts de pietat treballaren amb els diners produïts pels interessos Al segle XVIII tingueren greus dificultats a França i a Espanya per problemes d’usura Als Països Catalans les principals…

Malgrat la unió que suposava el fet de parlar una mateixa llengua, els jonis de l’Àsia es mantingueren sempre més vinculats que no pas els altres Participaren en la comunitat religiosa de Delos i també en la panhellènica de Delfos, però tingueren un centre religiós particular en el santuari de Posidó, prop de Mícale Estigueren sempre a l’avantguarda de tots els moviments culturals grecs i atenyeren una posició de privilegi i de preeminència en la literatura, en les arts, en el comerç i en les institucions cíviques Políticament estigueren mancats d’unitat subjugats pels lidis i pels perses 499…

En l’antiguitat fou una mena de llit portàtil —recobert, a vegades, amb un baldaquí, coronat per un sostre de cuir o de vela i sostingut amb quatre pals que eren una prolongació dels petges destinat al transport de persones ancianes o malaltes, i també de persones econòmicament potents Existents ja a l’antic Egipte i a Grècia, a Roma les lliteres, portades per quatre esclaus o més lecticarii , foren, segons els escriptors llatins, signe de distinció i de riquesa i títol de privilegi per a determinades persones A l’edat mitjana foren utilitzades pels personatges de rang en llurs viatges, i…

Enni, abans de Tiró, després Àquila, llibert de GCMecenes, i més tard Sèneca i sant Cebrià les desenvoluparen N'existeix una recopilació, que hom anomenà Commentarii , conservada només en grups de manuscrits dels segles IX i X dels tretze mil mots que contenen cal suposar que uns cinc mil pertanyen a l’època imperial Cada mot forma una nota , composta normalment d’un signe principal, corresponent a la radical, i d’un signe auxiliar que fixa la terminació també hi havia signes propis per als prefixs ad, con, dis, ex, sub, trans, etc Així, Deus Dei Deum o bonus bona bonum eren representats per…