Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
castlà
Història
A l’edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de béns annexos o castellania, en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats, a voltes de manera vitalícia, però generalment temporal o accidental.
No podia posar sotscastlà sense el consentiment del seu senyor Des del s XIV els castlans començaren a ésser substituïts pels batlles, alcaids i capitans de castell
cançó de gesta
Música
Poema narratiu d’època medieval, en llengua romànica, basat en fets històrics.
Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…
capità de castell
Història
Oficial que tenia al seu càrrec el comandament d’un castell, tant en temps de pau com de guerra, sense cap dret ni participació en la jurisdicció o governament del terme o baronia, i que podia ésser canviat per la lliure voluntat del senyor.
Els capitans de castells començaren a abundar des del s XIII i duraren fins al s XVI amb ells, els barons eludien els inconvenients que per a la senyoria significaven els drets dels alcaids, els castellans i les castlans
troper
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté els textos dels trops que s’interpretaven dins el propi o l’ordinari de la missa en les festivitats més assenyalades.
Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris També és habitual trobar-los com a apèndix de…
excavació
Vista general de les excavacions de l’antic barri de la Ribera, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arqueologia
Tècnica d’exploració sistemàtica del subsol per a l’exhumació d’objectes o monuments arqueològics.
Fins a les acaballes del segle XIX, les excavacions arqueològiques responien solament a l’afany d’aconseguir peces per a nodrir les colleccions d’art de la majoria dels museus Actualment hom es preocupa més de la reconstrucció del passat històric així, les excavacions modernes procuren un rigor en la determinació i l’estudi de les estratigrafies i de la dispersió dels materials Als Països Catalans hom en pot considerar com a precedents llunyans la recollida d’objectes arqueològics sorgits fent obres diverses, com passà a Dénia al segle XVI o a València al XVII Durant el XVIII,…
escúter

escuter
© pausur / Fotolia.com
Transports
Motocicleta de cilindrada petita o mitjana, amb el motor i els òrgans de transmissió a l’interior d’un carenat que suporta el seient.
Els primers escúters construïts a Anglaterra no eren més que patinets reforçats proveïts d’un petit motor anomenats motor-scooter ‘patinet amb motor’ Després de la Segona Guerra Mundial sengles firmes italianes començaren la fabricació dels escúters Lambretta i Vespa Actualment, els grans fabricants de motocicletes japonesos n'han revitalitzat l’ús
a cappella
Música
Locució que significa ’a la manera d’una capella' (en l’estil de la música d’església) i que, en sentit genèric, s’aplica a la música coral sense acompanyament instrumental.
Durant els segles XV i XVI -particularment a Itàlia-, les capelles començaren a incloure instruments diversos L’estil purament vocal que havia estat una característica exclusiva de les capelles fou conegut aleshores com l’estil a cappella , terme que esdevingué corrent Si bé originàriament aquesta locució s’aplicà només a la música de caràcter religiós, actualment s’aplica tant a la música religiosa com a la profana
nudisme
Sociologia
Doctrina i pràctica dels qui prescindeixen dels vestits com a mitjà més natural amb vista al desenvolupament de tota l’activitat humana.
El nudisme, com a moviment, nasqué al començament del s XX a Alemanya amb la formació dels primers grups de Nacktkultur ‘cultura del nu’ El moviment aviat s’estengué a Anglaterra, França, Escandinàvia i altres països europeus, i vers el 1930 es començaren a formar grups nudistes als EUA i al Canadà A partir de la Segona Guerra Mundial el moviment nudista s’ha anat incrementant, malgrat l’oposició que ha trobat en la legislació de molts països
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
lígur
Història
Individu d’un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia Cisalpina, entre les actuals ciutats de Marsella i La Spezia.
Poble ensems de muntanyencs i mariners, establí colònies a la península Ibèrica i a Còrsega Els lígurs foren sotmesos pels romans, després de llargues guerres, que començaren el 237 aC i no acabaren fins a l’època d’August 14 aC El 336 dC la part meridional de llur territori fou incorporada a la província romana dels Alpes Cottiae , i la part septentrional, unida a l’Emília, formà la província de Ligúria, la capital de la qual fou Mediolanum Milà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina