Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
assaig de defectes
Tecnologia
Assaig que permet determinar l’existència, localització i magnitud de defectes (esquerdes, porositats, microinclusions, etc) tant superficials com interiors en peces ja acabades.
Té, per tant, caràcter no destructiu
defecte
Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals…
radiometal·lografia
Tecnologia
Assaig no destructiu amb raigs X per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metàl·liques.
La radiometallografia, que no és més que la radiografia aplicada a les peces metàlliques, permet d’enregistrar en una pellícula sensible els possibles defectes en funció de l’absorció anòmala dels raigs X pel metall de la peça Per a peces molt pesants o de formes molt complicades, hom empra especialment la gammagrafia
agror
Mineralogia i petrografia
Capacitat d’un material d’emmagatzemar energia de deformació, la qual genera una gran densitat de defectes al seu interior quan és sotmès a un esforç mecànic extern.
En particular, en el cas dels materials cristallins, aquests defectes solen manifestar-se en forma de discontinuïtats de diferent abast en llur estructura, en les anomenades vacants, dislocacions i macles, entre d’altres
ulleres
Ulleres de sol
© CIC-Moià
Física
Oftalmologia
Instrument òptic format per un parell de vidres (simples vidres o lents) que se sosté al nas i a les orelles, de manera que cadascun dels vidres s’escaigui davant un ull, per tal de corregir els defectes de la visió o protegir els òrgans de la vista.
En les ulleres oftalmològiques hom utilitza lents convergents per a corregir la presbícia, divergents per a corregir la miopia, bifocals o trifocals ulleres bifocals o trifocals per a compensar defectes d’acomodació, tòriques i cilíndriques per a corregir l’astigmatisme, etc Per a corregir aberracions cromàtiques hom utilitza lents o vidres de color hom n'utilitza també per a protegir els òrgans de la vista de radiacions nocives o per a impedir el pas d’una part de l’espectre lluminós, com les ulleres que utilitzen els radiòlegs, els soldadors, els aviadors, etc Són d’aquest…
defecte
Tecnologia
Imperfecció, irregularitat o deformació, externa o interna, que presenten les peces en qualsevol de les fases de fabricació.
Així, en les peces metàlliques, es poden presentar defectes a les peces foses, com bufats, esquerdes, etc a les peces soldades, defectes de penetració, etc a les peces mecanitzades, defectes d’entrada excessiva d’eina, errors de forma, etc
microcefàlia
D'esquerra a dreta, bebès amb diferents mides de cap: bebè amb la mida adequada, bebè amb microcefàlia i bebè amb microcefàlia greu
Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CC0)
Patologia humana
Malformació caracteritzada per una petitesa anormal del crani.
Els infants amb microcefàlia poden tenir problemes de desenvolupament discapacitants si la malformació s’acompanya d’un escàs creixement del cervell La microcefàlia pot ser lleu o greu i pot ser una afecció aïllada, la qual cosa significa que pot ocórrer sense que es produeixin altres defectes greus, o pot presentar-se en combinació amb altres defectes de naixement greus Alguns infants amb microcefàlia es desenvolupen amb plena normalitat Les causes més freqüents de microcefàlia són infeccions intrauterines, exposició a productes químics tòxics, anomalies genètiques…
esmerilament
Tecnologia
Operació d’envellutar la superfície d’un cuir o d’una pell fregant-la amb un abrasiu (teles d’esmeril, carborúndum, etc) sense eliminar completament la primera capa del cuir o de la pell;.
Hom l’aplica a fi de donar uniformitat a la superfície i corregir-ne els defectes
tocat | tocada
efecte de Sterry
Fotografia
Disminució del contrast d’una emulsió fotogràfica ja exposada, en ésser tractada, abans de revelar-la, amb una solució diluïda d’un oxidant (per exemple, dicromat potàssic al 0,5% durant menys d’un minut).
Aquest efecte és emprat per a corregir defectes de revelatge d’un negatiu en treure una còpia positiva