Resultats de la cerca

El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…

Iniciat amb la unificació de totes les tribus de l’actual Mongòlia tàtars, karaits, kirguisos, etc, s’estengué des de Corea fins a la mar Càspia durant el temps del seu fundador A la mort d’aquest, el 1227, i segons la llei mongol, l’imperi fou dividit entre els fills Jöči, que morí el mateix 1227, rebé els territoris de la confederació kiptxak i la Sibèria occidental, que passaren al seu fill Batu Kan , el kanat del qual, conegut com l’ Horda d’Or , fou islamitzat a mitjan segle XIII i es mantingué fins el 1335 Els emperadors mongols Txagatai rebé el kanat de Karakitai i el…

De la mateixa raça que els polinesis, els micronesis, pel fet que es troben molt barrejats amb altres grups racials, especialment mongols i melanesis, són d’alçada més petita, de pell més fosca i de braquicefàlia menys forta tenen els cabells llisos o bé ondats i, molt sovint, el plec palpebral propi dels mongols La població micronèsia uns 200 000 individus al s XIX baixà notablement en entrar en contacte amb els colonitzadors blancs, per les malalties que aquests introduïren a les illes al començament del s XX els micronesis no eren més de 80 000 llur població…

Amb capital a Samarcanda i a Bukhara, governà la Transoxiana 1500-1599 Una branca de la família s’establí a Sibèria, fins que, al s XVII, fou enderrocada pels mongols calmucs

L’Àsia Menor bizantina era anomenada ''país dels rūm ' rum-īlī i, de fet, aquest fou el nom que adoptà, el 1099, el soldanat seljúcida soldanat dels rūm d’Iconi seljúcida, devastat pels mongols i incorporat a l’Imperi Otomà s XIV

Durant l’època califal el títol fou portat a l’Orient per diversos sobirans independents, el primer dels quals a adoptar-lo 1055 fou el seljúcida Togrïl Beg A la caiguda del califat de Bagdad l’ostentaren també els sobirans mongols i els turcs otomans a partir de Baiazet I 1389

El primer emperador fou el mongol Khublai Kan, que rebé el nom dinàstic Yuan 1271 i traslladà 1276 la capital de Karakorum a Cambaluc actual Pequín La ruta de l’Àsia central, tancada durant molt de temps, fou oberta al comerç xinès, i l’espai xinès s’eixamplà i establí la sobirania sobre el Tibet i el Yunnan Emprengué grans expedicions militars contra Birmània, Java i el Japó, bé que en general foren desastroses Fou instaurat el paper moneda com a moneda única i fou construït el Canal Imperial, que facilità la unitat econòmica de la Xina, i les rutes i les estacions de posta Malgrat tot, els…

Institució procedent, segurament, de les antigues tribus eslaves, perdurà, de diversa manera, en la institució política de l’estat rus El seu poder, a més, variava d’una ciutat a una altra i fou a Novgorod on assolí el grau màxim de poder, especialment durant els s XI-XII Suprimida pels mongols s XIII, sobrevisqué encara esporàdicament en algunes ciutats, i ja no com a institució independent, fins al s XV

Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev Parallelament, s’inicià un procés de russificació de llurs costums matrimonis mixts, cristianització Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren Una part dels cumans emigrà cap a l’oest i s’establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats El nom de cumans κοψμανοί els fou donat pels bizantins els russos els anomenen polovcy , i els hongaresos, kún

La dinastia fou fundada per Zhu Yuan-zhang, d’origen humil, que dirigí la rebellió contra la dinastia dels mongols, escollí Nanquín com a capital, establí un fort poder central, a la manera del sistema administratiu dels tangs, i féu florir de nou la cultura xinesa Entre els mings, que constituïren un extens imperi i impulsaren sobretot les obres públiques i l’art, cal esmentar l’emperador Zhu-Di 1403-31, el qual traslladà la capital a Pequín i estengué la influència xinesa La dinastia fou destronada per la dinastia manxú dels qing