Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
genòmica nutricional
Biologia
Branca de la genòmica que analitza l’efecte dels nutrients en funció del genoma.
La base conceptual d’aquesta disciplina científica se centra en el fet que sota determinades circumstàncies i en determinades persones el tipus d’alimentació pugui ésser un factor de risc per a patir determinades malalties També sosté que certs components dels aliments poden actuar sobre el genoma El seu objectiu és proporcionar la base necessària per a poder fer recomanacions dietètiques de manera personalitzada que ajudin a prevenir les malalties
trofisme
Medicina
Estat de vitalitat d’un teixit o un òrgan.
Depèn de l’estat nutricional general de l’individu, de la seva circulació sanguínia un teixit amb trastorns vasculars tindrà un mal trofisme malgrat que l’estat nutricional de la persona sigui bo i de l’absència de malaltia En alguns territoris anatòmics, també hi influeix el bon funcionament del sistema nerviós
malalties abiotròfiques
Patologia humana
Conjunt heterogeni de malalties, principalment heredodegeneratives i heredofamiliars, el factor principal comú de les quals hom creia que era l’abiotròfia o envelliment prematur.
Actualment aquest concepte és subjecte de revisió, ja que el que abans s’atribuïa a l’envelliment ara es considera secundari a un trastorn metabòlic, nutricional, a l’acció d’un virus lent o a altres causes
producte alimentari intermedi
Alimentació
Producte comestible, no necessàriament nutritiu, que no és primera matèria bàsica dels aliments industrialitzats, com la carn, la llet, els ous o la fruita, ni es consumeix directament, sinó que procedeix de transformacions de primeres matèries bàsiques a fi d’adaptar-les millor a l’aplicació industrial.
Els PAI són productes que s’incorporen de forma complementària a una primera matèria, amb la intenció de fabricar un producte alimentari elaborat al qual aporten funcionalitat o valor nutricional Es presenten en forma de productes o formulacions de productes que han d’aportar prestacions tecnològiques específiques en l’elaboració d’aliments Han d’anar acompanyats d’informació tècnica composició, característiques, propietats, etc Poden ésser d’origen animal, com la gelatina, vegetal, com la proteïna de soia, o mineral, com el bicarbonat sòdic Els PAI permeten millorar la qualitat…
alteració no enzimàtica d’aliments
Alimentació
Alteració dels productes agroalimentaris ocasionada per una reacció dels aminoàcids amb els sucres presents.
El contingut d’humitat, el pH i la temperatura són els factors que condicionen el desenvolupament i el camí de les complexes reaccions involucrades reacció de Maillard, reagrupament d’Amadori, degradació de Strecker, etc Les modificacions no enzimàtiques dels aliments són responsables tant de la seva alteració química p ex, enfosquiment, i menyscabament nutricional de la llet com del desenvolupament d’aromes característiques color i tast propis de la crosta del pa, la carn rostida, etc
residu dels aliments
Alimentació
Característica analítica dels aliments que és definida com les substàncies que resten després de tractar-los amb àcids o àlcalis diluïts.
Fonamentalment són cellulosa i lignina i coincideixen en part amb el residu de les racions , característica nutricional que consisteix en les substàncies no digeribles però necessàries per al funcionalisme intestinal cellulosa, lignina, hemicelluloses, pectina Són rics en residu els cereals i les farines integrals, les patates, els llegums i la fruita seca i altres fruites La manca de residu en una ració per un excés d’aliments refinats ha estat relacionada amb certes malalties, tals com trastorns coronaris, diabetis, obesitat, etc
frugivorisme
Dietètica
Sistema o règim alimentari que exclou, en major o menor grau, la ingestió d’aliments que no siguin fruites.
Malgrat que la dieta frugívora s’emmarca dins del vegetarianisme, és una opció molt més restrictiva que altres propostes vegetarianes El frugivorisme sempre exclou les carns, els làctics, els ous, els llegums i els cereals, i també evita els aliments processats, els suplements nutricionals i els aliments enriquits Les versions menys estrictes inclouen, a més de fruites fresques, la fruita seca, les llavors i les hortalisses que botànicament són fruites, com el tomàquet, l’albergínia, el pebrot, l’alvocat, el carbassó o la carbassa Des del punt de vista nutricional, la dieta frugívora és…
surimi

Surimi
Alimentació
Producte alimentari fet a base de carn de peix esmicolada barrejada amb additius i altres ingredients com sucres, sal i fosfats, els quals garanteixen el manteniment de la seva textura durant l’emmagatzematge i conservació.
S’elabora a partir d’espècies abundants, d’escassa sortida comercial o baix cost i de les restes del procés de filetejat El seu gust i olor són molt suaus, i s’afegeixen a amanides, pastes, arrossos, farciments, etc Sovint s’utilitza la base del surimi per a fer succedanis de marisc, com palets o delícies de cranc, de llagosta, d’anguila, etc afegint-hi saboritzants i colorants, entre d’altres De la composició nutricional del surimi destaca una gran majoria d’aigua 70%, una petita quantitat d’hidrats de carboni afegits, un contingut moderat de proteïnes i poc greix La paraula…
seguretat alimentària
Alimentació
Situació que proporciona a totes les persones, en qualsevol moment i circumstància, un accés físic i econòmic a aliments innocus i nutritius suficients per a satisfer les seves necessitats alimentàries i portar a terme una vida sana i activa.
La seguretat alimentària implica l’acompliment de les següents condicions una oferta i disponibilitat d’aliments adequats, l’estabilitat de l’oferta sense fluctuacions ni escassetat en funció de l’estació de l’any, l’accés als aliments o la capacitat per a adquirir-los i la bona qualitat i innocuïtat dels aliments Als països occidentals, les tres primeres premisses s’acompleixen de forma generalitzada Per aquest motiu, l’interès se centra sobretot en la seguretat alimentària i la necessitat de vetllar per la innocuïtat i la seguretat dels aliments, motiu pel qual es prenen mesures higièniques…
llet fermentada
Alimentació
Llet que ha estat coagulada a partir de bactèries làcties (Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus) o altres microorganismes que transformen la lactosa en àcid làctic i altres metabòlits mitjançant un procés de fermentació.
Els microorganismes són viables i actius en el producte final El canvi principal que es dóna en la llet és la disminució del pH fins a 4, amb la qual cosa es coagula la caseïna i forma un gel que dóna la textura típica de les llets fermentades Les llets fermentades i més conegudes són el iogurt llet fermentada per Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus , el quefir, el kumiss i les llets fermentades amb bifidobactèries i amb diferents espècies de Lactobacillus , entre d’altres La seva composició nutricional és similar a la llet de partida, sobretot pel que fa a la…