Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general
organització científica del treball
Tecnologia
Conjunt de tècniques utilitzades per a augmentar la productivitat del treball industrial, la sistematització de les quals fou iniciada per F.W.Taylor (taylorisme) el darrer decenni del segle XIX.
Aquest sistema fou modificat, els anys trenta, per les aportacions d’Elton Mayo Els seus principis bàsics parteixen de l’anàlisi i el desglossament de les diferents operacions que integren el procés productiu i l’adequació i especialització dels treballadors a cadascuna d’elles El sistema inclou també l’estímul de la productivitat mitjançant la remuneració i la recerca de la cooperació entre direcció i treballadors, respectant sempre la jerarquia de l’empresa Aquest sistema fou molt criticat perquè reduïa el treballador a la condició de màquina, i hom en qüestionà, també, els…
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els…
ballet operístic
Música
Forma coreogràfica inclosa dins l’espectacle operístic.
Ja des del seu origen, a Florència i Màntua, la dansa formava part de l’òpera JB Lully fou l’introductor del ballet a l’òpera francesa Amb A Cambra i JP Rameau aparegué l' opéra ballet , en què la part dramàtica es reduïa en benefici de la dansa Aquesta pràctica d’incloure ballets a les òperes s’anà generalitzant i esdevingué tradicional a França i a la resta d’Europa, on fou exportada Al segle XIX, la grand opéra francesa continuà mantenint el ballet com a part essencial, costum que obligà compositors com G Verdi i R Wagner a incloure’n algun a les seves òperes estrenades a…
driopitec
Paleontologia
Gènere d’hominoide europeu (Dryopithecus sp), descrit per primera vegada a la localitat francesa de Saint-Gaudens a partir d’una mandíbula.
Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció…
cant armeni
Música
Cant propi de l’Església Armènia.
Consta de vuit tons o modes quatre d’autèntics i quatre de plagals, com la música bizantina La notació primitiva era semiogràfica, és a dir, signes neumàtics d’origen bizantí però combinats diferentment Durant un llarg període que es prolongà ben bé fins al segle XVIII, els himnògrafs armenis aportaren, per a les celebracions litúrgiques, himnes d’una gran bellesa poètica i musical Cal destacar, entre altres Gregori Narekatsí 950-1010, Nersès Xnorhalí 1107-1173 i Nersès Lampronatsí 1153-1198 Els himnes presenten diverses formes gantz recitatiu, dagh cant sillàbic, etc Al segle XVIII es feu…
equitació
Hípica
Art de muntar a cavall.
La tècnica es basa tant a saber pujar a cavall i baixar-ne com a menar-lo bé segons els diferents tipus de marxes al pas, al trot, al galop, etc en la direcció que el genet pretén de seguir Des de l’antiguitat ha estat considerat un exercici noble, associat a l’activitat bèllica A l’edat mitjana, saber muntar a cavall era bàsic per a la guerra i per a traslladar-se ràpidament, però l’ensenyament i la pràctica es reduïa a un nombre limitat de persones A les acaballes del s XV foren creades a Itàlia les primeres acadèmies d’equitació, que foren imitades a la resta d’Europa durant…
censal
Dret català
Obligació de pagar indefinidament una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat; hom acostumava a garantir sobre béns immobles, de manera semblant a la hipoteca, afegint-hi a vegades el pacte d’ escriptura de terç
.
La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i, especialment, en la…
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…