Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
solució sòlida

Corbes d’equilibri sòlid-líquid de tres tipus de solucions sòlides
Tecnologia
Textura d’un aliatge quan els àtoms que el formen són de dimensions semblants.
De manera que constitueixen un únic cristall en el qual els dos o més tipus d’àtoms alternen en la composició corresponent, anomenada solució sòlida única o solució única , o quan els àtoms més petits s’allotgen en el reticle dels àtoms més grossos, tot deformant-los
sistema d’equacions lineals
Matemàtiques
Conjunt d’equacions lineals de les quals interessen les solucions comunes.
Un sistema d’aquest tipus és anomenat compatible si admet solució, i incompatible en el cas contrari Un sistema compatible és determinat si la solució és única, i indeterminat si, per contra, hi ha infinites solucions Els sistemes d’equacions lineals són anomenats no homogenis si els termes independents b 1 , b m no són tots nuls, i homogenis en el cas contrari La regla de Cramer permet, mitjançant l’ús dels determinants, de resoldre els sistemes de 3 equacions amb 3 incògnites té solució on és el determinant del sistema, que ha d’ésser no nul
doblet
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les dues solucions, generalment diferenciades, que coexisteixen en una llengua a partir d’un sol origen etimològic.
A les llengües romàniques es tracta normalment d’un mot hereditari i d’un posterior manlleu savi al llatí o al grec cathedra > càtedra i cadira De vegades pot haver-hi més de dues solucions hospitale > hospital, hostal i hotel També es pot tractar de dues evolucions dialectals distintes cana/canya De vegades els dos membres d’un doblet són homòfons i només s’ha produït una bifurcació semàntica el test psicològic, per exemple, manllevat a l’anglès, té el mateix origen del test català El doblet pot ésser sintàctic o fonètic, segons si l’alternança de les dues solucions…
dipòsits hidrotermals
Mineralogia i petrografia
Dipòsits formats per les solucions residuals originades després de la cristal·lització d’un magma.
La forma característica dels dipòsits hidrotermals és la vena o el filó, formats en refredar-se les solucions hidrotermals després d’haver-se introduït per les esquerdes de les roques de la regió Considerant-ne la temperatura de formació, hom pot classificar els dipòsits hidrotermals en hipotermals , formats entre 300 i 500°C i que contenen, com a minerals típics, la cassiterita, la wolframita i la molibdenita, mesotermals , formats entre 200 i 300°C i que contenen, juntament amb una ganga, sulfurs de ferro, de zinc, de plom i de coure, i epitermals , formats entre 50 i 200°C i…
llei de Raoult

Llei de Raoult
Química
Relació descoberta per F. M. Raoult l’any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines.
Estableix que el descens relatiu de la pressió de vapor d’un líquid pur i en dissoldre-hi una substància no volàtil s , és proporcional a la fracció molar d’aquesta p i o - p i /p i o = x s = 1- x i La llei de Raoult pot ésser també aplicada a mescles líquides binàries i d’ordre superior amb la següent formulació la pressió de vapor parcial del component i p i és igual a la pressió de vapor del líquid i p i o pur a la mateixa temperatura multiplicada per la seva fracció molar en la mescla p i = p i o x i Molt poques solucions compleixen la llei de Raoult en un interval…
hidrogenocarbonat de sodi
Química
Pólvores blanques, de gust lleugerament alcalí, solubles en l’aigua (amb la qual donen solucions feblement bàsiques), que es descomponen a 270°C.
Hom l’obté per tractament de solucions saturades de carbonat de sodi amb diòxid de carboni És emprat en la preparació de sals i begudes efervescents, com a llevat artificial, en medicina i com a component per a extintors És també conegut com a bicarbonat sòdic o, simplement, bicarbonat
resolvent
Matemàtiques
Donada una equació de quart grau amb solucions x1, x2, x3, x4 , equació de tercer grau que té com a solucions (x1+x2 ) · (x3+x4 ), (x1+x3 )·(x2+x4 ) i (x1+x4 )·(x2+x3 ).
Si l’equació de quart grau és de la forma x 4 +px 2 +qx+r = 0 la seva resolvent és y 3 -2py 2 + p 2 -4r y + q 2 = 0 A partir de les solucions d’aquesta equació cúbica hom n'obté fàcilment les de l’equació original
albúmina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes solubles en aigua pura i en solucions salines diluïdes, insolubles en alcohol de grau elevat.
Les albúmines són solubles en solució mig saturada de sulfat d’amoni, però precipiten si la solució se satura amb aquesta sal i abans de la saturació si el medi és àcid tenen caràcter àcid punts isoelèctrics ben inferiors a 7, pes molecular elevat i són susceptibles de cristallització en condicions adequades Llurs solucions es coagulen per la calor entre 70°C i 90°C En total absència de sals no hi ha coagulació, però es produeix tanmateix una desnaturalització irreversible Les albúmines són, generalment, riques en àcids glutàmic i aspàrtic, lisina i leucina, contenen asparagina i…
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions…
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina