Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Thomas Mann
Música
Escriptor alemany.
Home d’àmplia cultura musical, el wagnerisme fou un dels eixos de la seva formació intellectual Moltes de les seves preocupacions filosòfiques i polítiques tenen com a referència l’obra de Wagner, que considerava l’expressió més genuïna del tarannà alemany S’interessà també per altres compositors, singularment per Gustav Mahler, la figura del qual li serví per a crear el protagonista de la novella La mort a Venècia 1913 Una de les seves novelles principals, Doktor Faustus 1947, té com a protagonista un compositor imaginari que reuneix característiques de diversos intellectuals i…
Michael Anderson
Fotografia
Fotògraf nord-americà resident a Golden, Colorado, especialitzat en la fotografia del paisatge i de viatges.
Ha viatjat pels cinc continents, especialment a zones de muntanya, captant instantànies deixant-se sorprendre per les circumstàncies del moment, que és com creu que les seves fotografies adquireixen una marca personal genuïna El seu treball ha estat exposat a galeries d’art arreu dels Estats Units d’Amèrica i publicat en les revistes de fotografia més prestigioses A més, organitza viatges fotogràfics arreu del món És guanyador del Grand Prize in the Outdoor Photographer/Canon “Iconic 100 Places” 2008 i finalista del Hasselblad Masters Award 2011 Forma part del collectiu de…
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Literatura catalana
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la purai genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats,…
Ratio studiorum
Nom abreujat de Ratio atque institutio studiorum Societatis Iesu, ordenació, promulgada oficialment el 1599, del sistema educatiu que havia de regir entre els jesuïtes, tant en els col·legis d’ensenyament de laics com en la formació dels mateixos membres de l’orde.
Resultat d’una experiència docent de mig segle inspirada en l’anomenada manera de París d’ensenyament i de diverses elaboracions prèvies, responia a la més genuïna espiritualitat ignasiana, i la seva estricta aplicació universal determinà l’expansió i el prestigi que la tasca educativa de la Companyia de Jesús tingué durant segles El 1832 hom publicà una Ratio studiorum modificada, de caràcter orientador, no oficial posteriorment, la Congregació General XXXI 1965-66 ha establert una major llibertat en l’acomodació del sistema general educatiu a cada lloc i situació concrets N'han…
Antoni Riera
Educació
Lullista.
Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de…
Església Evangèlica Espanyola
Branca del moviment protestant que es desenvolupà a l’Estat espanyol durant el segle XIX.
Els seus dirigents es reuniren a Madrid 1872, acordaren de formar un cos eclesiàstic comú a tots llevat dels baptistes i dels germans, que designaren Iglesia Cristiana Española , i adoptaren la litúrgia presbiteriana El 1880 s’hi produí un cisma Joan B Cabrera, d’acord amb les jerarquies eclesiàstiques d’Irlanda, provà d’introduir-hi el ritu episcopal, però només el seguiren algunes petites parròquies, les quals des de llavors s’anomenaren Iglesia Española Reformada Episcopal , i ell n'esdevingué el primer bisbe consagrat La Iglesia Cristiana Española canvià, el 1886, el seu nom pel d'…
ABC
Periodisme
Diari de Madrid, propietat de l’empresa Prensa Española SA.
Fundat per Torcuato Luca de Tena el 1905, substituí el setmanari homònim creat dos anys abans El 1928 en fou iniciada una altra edició a Sevilla pel fill del fundador L’orientació monàrquica del diari motivà la requisició i suspensió temporal per part del govern de la Segona República Durant la Guerra Civil de 1936-39, coexistiren l’edició de Madrid, republicana, i la de Sevilla, antirepublicana aquesta es considerà l’única genuïna i prosseguí la numeració madrilenya És un dels diaris amb més tiratge de tot l’Estat espanyol uns 338 000 exemplars de mitjana diària el 1999 De…
Joan Castelló i Guasch
Literatura catalana
Prosista i folklorista.
Vida i obra Coincidí al “Diario de Ibiza” amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estre-ta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a “El Obrero Balear” 1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’“El Pitiuso” 1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El libro de cocina…
Leandro Fernández de Moratín
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta castellà.
Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la inquisició el…
Pàtria
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1888.
Desenvolupament enciclopèdic Format per quaranta-sis composicions escrites entre el 1865 i el 1888, configura una crestomatia molt completa de la producció de tipus civil del període més actiu, en què Verdaguer conforma la seva poesia d’acord amb els objectius patrioticoreligiosos formulats per l’Església catalana per tal de recristianitzar i de redefinir nacionalment Catalunya L’amplitud cronològica dels poemes dota el llibre d’un variat repertori de temes, gèneres, formes mètriques i recursos estilístics, per això representatiu dels procediments literaris verdaguerians El poeta hi inclou no…