Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Féu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià…

Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…

Vida Professor mercantil El 1947 debutà com a guionista, contractat per l’Emisora Films d’Ignasi F Iquino, tasca que desenvolupà parallelament a la seva trajectòria com a director, tant en films propis com aliens El ángel gris 1947 i El tambor del Bruch 1947-48, ambdós d’Iquino Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador Tarde de toros 1955, Ladislao Vajda, La ferida lluminosa La herida luminosa , 1956, Tulio Demicheli i Pacto de silencio 1963, Antonio Román El 1955 dirigí el seu primer film, Nunca es demasiado tarde , un apreciable policíac, al qual seguí La cárcel de cristal 1956 El 1957…

Féu anullar el seu matrimoni amb Blanca de Borbó per poder casar-se amb Juana de Castro 1354, que repudià, bé que des del 1352 havia estat unit sentimentalment a María de Padilla morta el 1361, els fills de la qual féu legitimar a les corts de Sevilla 1362 Hagué de fer cara a les conseqüències socioeconòmiques de la Pesta Negra A les corts de Valladolid del 1351 fixà preus i salaris, declarà el treball obligatori i dictà normes contra el bandolerisme Incitat per l’ambició de l’aristocràcia, que volia disposar de tots els serveis i tributs satisfets en el regne, encarregà una…

Nascut en una família sefardita, des de molt jove abraçà la causa de l’esquerra i en els anys de la Segona Guerra Mundial participà activament a la Resistència a Algèria Posteriorment s’uní als aliats, passà a França i fou desmobilitzat després de l’alliberament de París 1945 Tot i inscriure’s a la Sorbona per cursar filosofia, fou cridat per Félix Gouin, cap del govern provisional de la República, i hi collaborà del gener al juliol del 1946 El 1947 fundà la revista Caliban , per a la divulgació del pensament d’esquerres, i conegué Albert Camus , el qual l’influí profundament Desapareguda la…

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, fou deixeble de Manuel Ballesteros Ha estat professor a l’Escola de Magisteri de Castelló, i actualment és professor emèrit de la Universitat Jaume I Cronista de Castelló i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, és un dels animadors més destacats de la Societat Castellonenca de Cultura, de la qual ha estat secretari La seva recerca s’ha centrat en la història local del nord del País Valencià, amb estudis referents a l’època moderna, com El gobernador Bermúdez de Castro Notas para el estudio de una…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Llicenciat en dret, exercí la judicatura A la universitat collaborà a Alerta i Estilo Fou redactor d’ Ariel i crític d’art i collaborador de diversos diaris i revistes com Destino En poesia publicà Sota la sang 1947, Aurora per vosaltres 1951, El mèdium 1954, premi Ciutat de Barcelona, El país de les meravelles 1956, que reuní a Poesia 1947-1973 1978 Posteriorment, influït pel surrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, evolucionà cap a una poesia més nua i esquemàtica Quadern d’Albinyana 1984 i Itineraris d’Orient 1986, Cendres & diamants 1991, i…

Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de…

Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el desembre de…