Resultats de la cerca

Morí a l’exili, fugint de la conquesta castellana La seva Imagen da Vida Cristâ 1563-72, impregnada de platonisme, és una de les obres mestres de la prosa renaixentista portuguesa

De formació autodidàctica, escriví una gran quantitat de composicions, de valor desigual, a les quals incorporà els elements musicals autòctons, cosa que donà una gran originalitat al seu llenguatge Emprà sovint el chôro , forma tradicional del Brasil, que donà nom a la seva obra Chôros 1920-29 Altres obres seves notables són les Bachianas brasileiras 1930-44, per a piano i conjunts instrumentals

Vida Estudià teoria, piano, violoncel i clarinet amb el seu pare, Raúl, fins que aquest morí 1899 Llavors continuà els seus estudis amb B Niederberger i el 1907 ingressà a l’Institut Nacional de Música de Rio, on fou alumne de F Braga A partir del 1905 començà a recopilar cançons del nord del país, tasca que desenvolupà fins el 1912 Impressionat pel folklore brasiler, utilitzà el material obtingut per a les seves composicions Les primeres obres, però, estigueren influïdes per R Wagner, G Puccini, C Franck i, en general, pels compositors romàntics i impressionistes Es presentà oficialment com…

Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Amèrica…

L’any 1907 obrí una editorial de música a París, que aviat es convertí en la representant oficial a la capital francesa de les cases Breitkopf & Härtel, Universal Edition, Simrock, Fürstner i la casa Ricordi, entre d’altres Eschig tingué una especial predilecció per la música del segle XX, i entre les seves edicions hi ha, per exemple, les obres de Manuel de Falla, Francis JM Poulenc, Maurice Ravel, Héitor Villa-Lobos o Igor F Stravinsky Cal destacar també l’edició que feu del llibre d’Emilio Pujol, Bibliothèque de musique ancienne et moderne , una obra cabdal per al món de la guitarra En…

Realitzà estudis de cant i composició al conservatori, al mateix temps que estudiava dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on es doctorà el 1943 Després de debutar com a intèrpret operístic el 1945 a Les noces de Fígaro , es dedicà a la carrera diplomàtica Serví en la secció cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, exercí d’agregat cultural i ambaixador en nombrosos països i fou delegat a la Conferència General de la UNESCO París, 1970 Els seus estudis se centren en la música brasilera del segle XX, especialment en l’obra d’Heitor Villa-Lobos i altres compositors del…

Estudià música amb Leonard Kessler, a Curitiba, i composició de manera autodidàctica A Rio de Janeiro s’involucrà amb la música popular 1934 i estudià les escoles de samba, experiència que utilitzà per als seus treballs compositius Com a investigador de la música folklòrica de la seva terra i amic d’Héitor Villa-Lobos, fou recomanat per a ensenyar música folklòrica al Conservatori Nacional de Cant Orfeònic 1942 Abans, l’any 1938, havia estat nomenat professor a la Universidad do Distrito Federal, a Rio de Janeiro Les obres que més el feren destacar foren les de piano Invocação, canto e dança…

De formació musical sòlida, la importància de García Lorca en aquest àmbit és triple En primer lloc, compongué cançons a partir de clàssics de la literatura castellana M de Cervantes, J del Encina, A Machado, etc En segon lloc, feu de compilador Cancioneros i divulgador del folklore musical andalús i gitano, que sovint inspirà la seva producció literària Poema del cante jondo o Romancero gitano I en darrer terme, perquè, a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, molts músics compongueren peces en record seu, com la Sonata per a violí , de Francis Poulenc 1942-43, i…

Nena prodigi, debutà a set anys i quan en tenia nou fou admesa al Conservatori de París, on fou alumna de M Long i EM Laborde Després d’aconseguir el primer premi de piano en aquest centre, amplià estudis amb E Dohnányi i H Barth a l’Acadèmia Imperial de Berlín i posteriorment rebé lliçons de Theodor Leschetizky a Viena Retornà als Estats Units el 1917 i feu classes al Conservatori de Filadèlfia 1917-19 i posteriorment al de Buenos Aires 1920-26 Al principi dels anys trenta es traslladà de nou a París, ciutat en la qual establí la seva residència permanent, i obtingué la nacionalitat francesa…

Feu els primers estudis de violoncel al seu país, amb el seu pare, a partir de set anys Quan en tenia deu aparegué per primera vegada en públic Continuà els estudis de violoncel a la universitat de Rio de Janeiro i el 1946 anà a perfeccionar-se a la de Yale, on fou deixeble i collaborador de de Paul Hindemith Posteriorment centrà la seva activitat en aquesta universitat, de la qual fou professor des del 1958 fins uns mesos abans de morir Feu la seva primera aparició com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York el 1950, data a partir de la qual actuà en nombroses sales de tot el món…