Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Ferran Garcia-Oliver
Literatura catalana
Historiador i prosista.
Llicenciat i doctor en història medieval per la Universitat de València, de la qual és professor A més de diverses monografies historiogràfiques com Terra de feudals 1991, ha publicat l’assaig En la vida d’Ausiàs March 1998 La seva obra creativa es caracteritza per ser una prosa entre la narració i la crònica memorialística, amb títols com Oc 1989, París particular 1993, Per espaiar la malenconia 1995 i el text autobiogràfic El vaixelll de Genseric Dietari 2004-2005 2007, premi Carles Rahola d’assaig 2006 També ha publicat la novella La Veu d’Odiló 2004 És membre del consell de…
Max Nettlau
Historiografia
Historiador anarquista austríac.
Recopilador de documentació relativa a l’anarquisme des del 1884, amb llargues i repetides estades a Anglaterra, França i Suïssa, és autor de Bibliographie de l’anarchie 1897, de diferents sèries biogràfiques Bakunin, Reclus i Malatesta i d’una història general de l’anarquisme tres volums publicats, 1925-31, i quatre d’inèdits A partir del 1928 i fins al 1936 mantingué una estreta relació amb la família Montseny i La Revista Blanca i féu estades anuals a Catalunya Les seves obres Miguel Bakunin, la Internacional y la Alianza en España 1868-73 1925, La anarquía a través de los tiempos 1935 i,…
Pere Farrés i Arderiu
Literatura
Historiador de la literatura i crític literari.
Es llicencià en filologia hispànica 1977 i es doctorà en filologia catalana 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor de batxillerat i des del 1995 de la Universitat de Barcelona Dedicat principalment a la poesia i al teatre vuitcentistes i a la literatura de postguerra, cal destacar-ne estudis com La tragèdia en el procés de “renaixença” del teatre culte del segle XIX 2000 i edicions i estudis de l’obra de Jacint Verdaguer L’Atlàntida , 2002 Fonts historiogràfiques de “Colom” de Jacint Verdaguer , 1995 La construcció de “L’Atlàntida” , 2001, Víctor Balaguer…
,
Brigitte Schlieben-Lange
Lingüística i sociolingüística
Filòloga alemanya.
Catedràtica de romanística i lingüística general de la Universitat de Frankfurt del Main, es formà a les universitats de Munic, Ais de Provença i Tübingen, on fou deixebla d’E Coseriu En el camp de la romanística es dedicà especialment a l’occità i al català Okzitanische und katalanische Verbprobleme ‘Problemes del verb català i occità’, 1971, Okzitanisch und Katalanisch Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen ‘Occità i català Una contribució a la sociolingüística de dues llengües romàniques’, 1971 Fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik ‘Revista de…
Eusebi Pascual i Casas

Eusebi Pascual i Casas
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Advocat, participà en política en el camp republicà federa, on fou diputat a corts 1871, 1873 i en el castelarià, a Barcelona i a Madrid D’estudiant, fou membre de la societat Tertulia Literaria 1855, després Círculo Instructivo, 1856, on llegí un discurs en defensa de l’ús formal de la llengua catalana i un altre contra la pena de mort Abans de traslladar-se a Madrid, collaborà a El Telégrafo i fundà el periòdic obrerista La Asociación 1866, i, retornat a Barcelona, La Publicidad 1878 Los trobadors nous i Los trobadors moderns inclogueren poemes seus, entre els quals Fragment…
,
Fèlix Duran i Cañameras
Historiografia catalana
Arxiver, historiador, jurista i polític.
Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra Civil…
Hans Medick
Historiografia
Historiador alemany.
Especialitzat en història econòmica i social És investigador de l’Institut Max-Planck d’història a Göttingen Ha estat un dels capdavanters, juntament amb Alf Lüdtke, de l' Alltagsgeschichte història de la vida quotidiana, la qual pren com a model la microhistòria italiana, la history from below història des de baix britànica i l’antropologia simbòlica nord-americana per criticar l’estructuralisme imperant en els estudis d’història social a Alemanya A partir d’aquesta visió etnogràfica, que troba suport en la deep description descripció densa de Clifford Geertz, ha estudiat els processos de…
Joseph Andrew de Covert-Spring
Història
Literatura
Política
Escriptor i teòric polític.
Les investigacions historiogràfiques l'han identificat amb Josep Andreu Fontcuberta Militar com el seu pare, el 1828 s’exilià a Perpinyà on entrà en contacte amb el saintsimonisme Aquesta doctrina, la introduí, a partir del 1835, a Catalunya i a Espanya des de les pàgines d' El Vapor , aleshores òrgan del partit progressista, que passà a dirigir per l’octubre del 1836 aquell mateix mes d’octubre creà El Nuevo Vapor octubre-novembre del 1836, que, de nou amb la denominació antiga desembre del 1836, passà a defensar el partit moderat, fet que provocà fortes resistències i que l’…
Ramon Gubern i Domènech
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1950, fou deixeble de Jordi Rubió, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives Professor ajudant de l’esmentada universitat, entre el 1954 i el 1956 fou lector de català i de castellà a la Universitat de Liverpool Posteriorment impartí classes de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona 1956-62 i, tot seguit, esdevingué catedràtic d’institut a Morón de la Frontera, la Seu d’Urgell, el Liceu Espanyol de París i a Barcelona, on es jubilà l’any 1991 Collaborador de primera hora en les empreses …
,
Gregori Mir i Mayol
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Vida i obra Usà el pseudònim d’ Anselm Llull Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat 1992 amb la tesi Miquel dels Sants Oliver Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora publicada el 1993, ha collaborat en revistes com Randa , Lluc i Recerques i ha prologat diversos llibres d’història política La seva producció historiogràfica s’ha centrat en el període de la Segona República i el franquisme La seva obra El mallorquinisme polític 1840-1936 1975 constitueix una de les seves aportacions historiogràfiques més importants, tant pel contingut com pel…