Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona Publicà Terra dialogus in gratiam puerorum editus Barcelona 1574, una obra teatral amb finalitats pedagògiques Al pròleg proposà la restauració de l’ortografia llatina adaptant-la a la de les làpides romanes descobertes al seu temps

Cronista de Sagunt Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt Publicà Historia de Sagunto y sus monumentos 1888 i diverses monografies locals, i reuní una interessant biblioteca i una collecció de làpides i monedes que hi foren trobades Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma , estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia

Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres

Vida i obra Fill d’una família del Llenguadoc –per part de pare– establerta sota l’imperi napoleònic a Perpinyà, el seu avi matern, Albert de Collarès, fou l’últim president del Consell Sobirà de Rosselló Bonnefoy entrà en l’escenari historiogràfic en el moment en què la intellectualitat nord-catalana iniciava el moviment per una història del Rosselló, a través del periòdic Le Publicateur Bonnefoy se’n feu càrrec de l’edició i, al mateix temps, s’orientà cap a l’estudi de la història local Feu amistat amb JB Renard de Saint-Malo i es casà amb la seva filla El 1851 publicà a la SASL dos…

És llicenciat en Bíblia pel Pontificium Institutum Biblicum, de Roma 1967, i en llengües semítiques per la Universitat de Barcelona 1976, i doctor en teologia per la Universitat de Sant Tomàs, de Roma 1973, i en filologia clàssica per la de València 1983 Ha estat professor del Seminari Metropolità de València, i més tard de llatí, fins a la jubilació, a la UV Dedicat en una primera època a l’exegesi bíblica, més específicament de l’evangeli de sant Mateu i dels Fets dels Apòstols , es consagrà durant vint anys a la investigació sobre l’epigrafia romana Ha publicat nombrosos articles en…

Estudià l’àrab i nombroses llengües modernes Amplià estudis a Cambridge Exercí de professor mercantil i d’interventor dels ajuntaments de Llucmajor i Palma Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Escola de Comerç i a l’Estudi General Lullià, de Palma Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, s’encarregà d’impartir cursets d’ortografia mallorquina El 1931 edità una gramàtica de caràcter divulgatiu on distingia entre llengua vulgar i llengua literària, comuna a totes les regions de parla catalana Fou un dels principals promotors de la revista La Nostra Terra També collaborà en…

Fill de l’escultor, pintor i pioner aeronàutic  Ricard Causaràs , el 1916, a l’edat de catorze anys, inicià els seus estudis artístics d’ensenyament oficial a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de J Mongrell, V Navarro, A Alsina, A Gorera, M Mena i J Calvo i obtingué el certificat d’aptitut en l’especialitat d’escultura 30 de setembre de 1923 Per oposició d’escultura en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, obtingué diversos premis 1924, entre els quals viatges d’estudis per Espanya 1925, Itàlia 1928 i Europa 1931 El 1933…

Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions llatines Com molts…

Vida i obra Era germà de l’advocat i economista Josep Elias i de Molins Barcelona 1848 – Blanes 1928 i fill del jurista Antoni Elias i d’Aloy Arenys de Mar 1877 – Barcelona 1881, un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí…

Vida i Obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del nounat Museu…