Resultats de la cerca

Després d’acabar la carrera de piano al Conservatori de Madrid 1910, completà els estudis de composició a la Schola Cantorum de París 1912-14 Obtingué la seva formació musicològica en cursos de l’École des Hautes Études i el 1916 ingressà al Centro de Estudios Históricos de Madrid Collaborà en diverses publicacions, i fou conferenciant, director dels cors de les Misiones Pedagógicas i professor al Conservatori de Madrid A més, exercí nombrosos càrrecs en centres d’estudis i diverses entitats musicals Del conjunt de la seva obra musicològica destaca el recull de cançons populars de diverses…

Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J Wolf Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat Dirigí la collecció de música alemanya Organum 1950, l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen 1951-61, la nova edició de les obres de JS Bach d’aquest centre, i l’Arxiu d’Història de la Música…

Estudià al Conservatori de Música de París i a la Universitat de la Sorbona El 1952 es doctorà amb un doble estudi sobre l’escola musical de Sant Marçal de Llemotges i l’obra de Gautier de Coincy Tot i que la seva carrera se centrà sobretot en la recerca musicològica, camp en què fou considerat un dels grans noms del segle XX dins l’àmbit europeu, també es dedicà a la composició En les seves primeres obres usà un llenguatge modal i alguns elements provinents del cant gregorià i també de la música popular francesa Progressivament, però, s’encaminà cap a altres vies de creació…

Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"

Començà els estudis de musicologia a la Universitat de Brno i, interromputs per l’ocupació nazi, els acabà a Praga el 1946 Fou professor assistent 1948, degà 1950 i professor titular 1951 a l’Acadèmia de Praga Obtingué un postdoctorat a la Universitat de Praga 1952, on ensenyà estètica i història de la música i dirigí el departament d’estètica Fou membre del comitè de la Societat Internacional de Musicologia 1961-69 Personatge molt important en la vida musical i en la recerca musicològica del seu país, feu valuoses aportacions en el camp de la semàntica musical La seva obra està marcada pels…

Formà part de la primera generació de musicòlegs americans formats a Europa que aplicaren a Amèrica els criteris de la musicologia europea Es formà a les universitats d’Estrasburg i Munic, i el 1905 emigrà cap als Estats Units Allà fou editor de la Boston Music Company 1909-22, columnista i editor del "The Musical Quarterly" i cap de la secció musical de la Biblioteca del Congrés Biblioteca Nacional d’EUA en 1922-34, de la qual posteriorment fou assessor de musicologia Fundà la Societat Musicològica Americana juntament amb O Sonneck i O Kinkeldey Com a compositor fou autor de…

Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la…

Estudià la carrera de química al St John’s College d’Oxford, però la voluntat de dedicar-se a la música feu que el 1946 ingressés al Royal College of Music de Londres En 1948-49 formà part de l’Orquestra Boyd Neel com a violoncellista El 1950 enregistrà un disc al costat del contratenor Alfred Deller, a qui acompanyava amb la guitarra Fou membre de diversos grups de cambra anglesos, com el Deller Consort, el Morley Consort, Musica Reservata o el Jaye Consort Viols, alternant la viola de gamba i el llaüt, i realitzà una important tasca musicològica de recuperació de partitures de…

Inicià els estudis de llaüt, quan ja tenia més de vint anys, a la Guildhall School de Londres, on rebé també lliçons de cant Havia estat deixeble de Julian Bream i fou un dels membres fundadors del Julian Bream Consort Collaborà també amb l’Early Music Consort Compaginà l’activitat concertística, caracteritzada per les nombroses aparicions a Europa i els EUA, amb la recerca musicològica Fruit d’aquesta recerca foren diverses edicions de música antiga, principalment d’obres del Barroc anglès, i altres estudis sobre el llaüt Collaborà amb Alfred Deller en l’enregistrament d’un disc…

De formació musical autodidàctica, exercí també com a professor de música El 1863 s’establí a Berlín, on fundà una escola de música, però ben aviat s’interessà per la recerca musicològica En aquesta línia, fou un dels fundadors de la Societat per a la Investigació Musical 1868, una de les primeres d’aquest tipus i a través de la qual donà sortida als seus escrits de musicologia i a l’edició pionera de música antiga Fou autor d’importants i completes bibliografies que serviren de model a les que es feren posteriorment, entre les quals cal destacar el Quellen-Lexicon , que aparegué…