Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Ottmar Mergenthaler
Inventor alemany, naturalitzat nord-americà.
Rellotger d’ofici, emigrà molt jove als EUA, on posà en pràctica, el 1884, una màquina que componia ratlles senceres per a la impressió En aquesta màquina, la pulsació d’un teclat provoca l’alineament de matrius, sobre el qual cau un aliatge metàllic fos, que se solidifica tot seguit A causa de la rapidesa i comoditat del maneig, la linotip de Mergenthaler , després de successius perfeccionaments, ha estat utilitzada en les impremtes de quasi tot el món
Freddie Green
Música
Guitarrista nord-americà.
De formació autodidàctica, es traslladà a Nova York el 1930 i començà a actuar com a banjoista El 1937, ja com a guitarrista, entrà en l’orquestra de Count Basie, on, amb molt poques interrupcions, romangué durant cinc dècades Greene, sempre amb guitarra acústica, fou un guitarrista acompanyant La pulsació característica i immediatament identificable de l’orquestra de Basie resultava del seu suau però incisiu acompanyament, sempre amb acords, un per cada temps del compàs Contribuí al repertori de Basie amb algunes composicions, com Corner Pocket
George Alexander Osborne
Música
Pianista i compositor irlandès.
Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta…
Jimmie Lunceford
Música
Líder d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Fisk University i al City College de Nova York Professor de música, formà una orquestra d’estudiants, que aviat es professionalitzà La formació debutà al Cotton Club de Nova York el 1934, i començà a ser una de les favorites del públic Ben aviat assolí l’èxit discogràfic i durant els anys següents rivalitzà amb les orquestres de Chick Webb, Count Basie i Duke Ellington L’èxit del grup es degué, sobretot, als arranjaments de Sy Oliver, a la pulsació rítmica i a la brillant execució de la corda de saxos, qualitats que es mostren plenament en les peces Organ Grinder’s…
Baldomer Cateura i Turró
Música
Bandurrista i mandolinista.
Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou instrument, construït…
,
Maurice Martenot
Música
Pedagog i músic francès.
Vida Estudià violoncel i composició al Conservatori de París Exercí com a professor de l’Escola Normal de Música de l’esmentada ciutat, i com a director de l’Escola d’Art Martenot de Neuilly Creà l’instrument electrònic ones Martenot , que presentà a l’Òpera de París l’any 1928, l’únic d’aquella època que encara s’utilitza Molts compositors escriviren obres per a ones Martenot, com D Milhaud, O Messiaen, A Jolivet, A Honegger o E Varèse, entre d’altres El mateix inventor, juntament amb la seva germana Ginette, era concertista d’aquest instrument També amb la collaboració de Ginette creà el…
Dionisio Aguado García
Música
Guitarrista i compositor castellà.
Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de G Rossini, V…
Francesc Tàrrega i Eixea
Francesc Tàrrega i Eixea
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…
,
Philip Glass
Música
Cinematografia
Compositor nord-americà.
Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…
,
Edgard Victor Achille Charles Varèse
Música
Compositor i director francès naturalitzat nord-americà.
Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes associacions de…