Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Jaume Serra i Húnter
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i polític.
Vida i obra Especialista en història de la filosofia, defensà un idealisme i un espiritualisme introspectius, propers a l’escola escocesa del sentit comú, i maldà sempre per harmonitzar la tradició i la modernitat, la ciència i la religió Estudià el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona Catedràtic de lògica a Santiago de Compostella 1910, des del 1913 i fins al final de la guerra civil, ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona El 1923 fundà, amb Ramon Turró, la Societat Catalana de Filosofia Proclamada la Segona República, fou…
Lluís Benejam i Agell
Música
Violinista i compositor.
Vida Format al Conservatori de Música del Liceu, on estudià violí amb Guerin i les disciplines d’harmonia i composició amb Bosom i J Barberà, inicià la seva carrera musical com a membre de formacions simfòniques com l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu També participà en diferents formacions cambrístiques, com el Quintet de l’Agrupació de Cambra de Barcelona i, des del 1942, del Quartet Labor Artis, que obtingué el Premi de Música de Barcelona el 1953, feines que combinà amb la de professor de violí al Conservatori de Música del Liceu El 1953…
Ramon Martí i d’Eixalà
Historiografia catalana
Advocat, filòsof i professor de dret públic civil de la Universitat Literària de Barcelona.
Vida i obra Mestre, juntament amb Jaume Balmes, d’un cercle significatiu d’intellectuals i professionals que iniciaren la definició de l’anomenada escola conservadora catalana, gràcies a la seva tasca en el camp juridicofilosòfic, i que més tard concretaren en el camp de la política deixebles seus com Manuel Duran i Bas, Estanislau Reynals i Rabassa, Josep Coll i Vehí i Francesc Permanyer Figura clau en la definició d’una política burgesa liberal moderada però pròpia de Catalunya, marcà un primer apropament d’aquests intellectuals a la línia defensada fèrriament per la Junta de Comerç i, més…
Enric Sebastià i Domingo
Historiografia catalana
Historiador.
Especialista en el procés revolucionari burgès espanyol La seva pràctica docent a la Universitat de València, durant més de trenta anys, compromesa políticament i socialment en la lluita per les llibertats democràtiques enfront la dictadura franquista, ha obert un vast camp d’investigació històrica dins del materialisme històric, amb temes i aspectes inèdits, la reinterpretació d’altres i la proposta de problemes i debats vg historiografia marxista Això ha generat una escola d’historiadors centrats en els diversos aspectes del procés revolucionari burgès espanyol 1808-74 transcendint, fins i…
Alfred Morel-Fatio
Historiografia catalana
Historiador i hispanista francès.
Vida i obra Exercí el seu mestratge al Collège de France des del 1895, i el 1907 hi ocupà la vacant de Paul Meyer i a l’École Pratique des Hautes Études 1917 Codirector de la revista Bulletin Hispanique que fundà en 1898-99 amb G Cirlot, E Merimée, P Paris i G Radet, les seves investigacions contribuïren notablement al coneixement de la història i les literatures hispàniques Publicà diversos estudis històrics, camp en el qual destaquen els tres volums dels seus Études sur l’Espagne 1888, 1890, 1895, 1904, 1906, 1925 i les Lettres d’Espagne , dedicades a Cánovas del Castillo 1885 i Emilio…
Josep Xifré i Casas
Economia
Home de negocis.
Fill de Joan Baptista Xifré i Horta, propietari de quatre bergantins que feien la ruta d’Amèrica, arruïnat el 1786 a conseqüència de la guerra contra la Gran Bretanya i que morí l’any següent a Cadis, on s’havia refugiat El seu germà Domènec s’establí a Buenos Aires, cercant fortuna, i ell partí el 1798 cap a Cuba, per treballar amb el seu oncle, Josep Xifré i Horta, en l’adob de pells Aviat prengué la iniciativa del negoci, i aconseguí l’exclusiva de l’exportació de cuir en brut 1808 Home emprenedor, renovà el procés industrial amb maquinària nova importada d’anglaterra Afavorit per les…
Jaume Conesa
Lingüística i sociolingüística
Història
Historiografia catalana
Funcionari reial i traductor.
Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342, el 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari 1351 i després succeí Mateu Adrià com a protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 Intervingué en els tractes i pactes entre el rei Pere i el comte de Trastàmara i com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 i obtingué una franquícia d’impostos municipals a Montblanc 1365 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat…
, ,
Carles Mascaró i Buyreu

Carles Mascaró i Buyreu
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, educador.
Biografia Era alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona quan demanà entrar a l’orde Començà el noviciat a Moià el 14 d’octubre de 1956 i hi professà el 20 d’octubre següent Passà per les cases centrals d’estudis d’Iratxe, d’Albelda de Iregua i de Salamanca, on freqüentà la universitat pontifícia i es llicencià en teologia Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de juny de 1965 Tingué també els títols de professor mercantil, mestre i maître en catéchèse Començà el ministeri educador a Terrassa com a director de la residència universitària escolàpia 1965-67 Fou director dels calassancis d’…
Ramon Sibiuda
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra És autor d’una única obra coneguda, Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , esmentada de forma abreujada amb el títol de Liber creaturarum Posteriorment, i de manera impròpia, s’hi afegí el títol de Theologia naturalis Sibiuda és, encara avui, un personatge poc conegut, perquè els documents sobre la seva persona abracen tan sols els anys 1429-36 Bibliògrafs, traductors i editors de la seva obra afegeixen, a les poques dades que dona la documentació, l’apellatiu d’ hispanus El seu nom, com diu Jaume de Puig, és genuïnament català i relativament comú al bisbat…
Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,