Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968 Com un núvol…
European Telecommunications Satellite Organisation
Astronàutica
Organització Europea de Telecomunicacions per Satèl·lit.
La companyia es fundà l’any 1977, i rebé el suport del programa de coets llançadors Ariane de l’ESA, amb la intenció d’independitzar el sector espacial europeu El seu primer satèllit EUTELSAT F1 es llançà l’any 1983, i l’any 2000 la companyia ja tenia una flota de 18 satèllits treballant a la banda Ku, que oferien 750 canals de televisió i 450 de ràdio a Europa, Àfrica i el Pròxim Orient Quasi 500 dels canals de televisió eren emesos pels cinc satèllits HOT BIRD, la xarxa de distribució per satèllit més llarga del món EUTELSAT disposa d’una flota de 23 satèllits Aquests es distribueixen en…
Hispasat

Antena receptora d’Hispasat
© Hispasat
Astronàutica
Telecomunicacions
Operador espanyol de satèl·lits de telecomunicacions.
Creat el 1989 i participat inicialment per Telefónica, Retevisión , Caja Postal, l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial INTA i l’empresa pública Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación CDTI Des del 2022, l’accionariat d’Hispasat el formen Red Eléctrica Sistemas de Telecomunicaciones Restel, amb el 89,68%, la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales SEPI, amb el 7,41%, i el CDTI, amb el 2,91% El primer satèllit posat en òrbita fou l’ Hispasat 1A , el setembre del 1992, i fou situat en la posició orbital 30°W a 36000 km d’altura, on s’han situat posteriorment tots…
Ars magna

Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
Associació de Periodistes de Barcelona
Periodisme
Entitat fundada el 1913 amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios.
El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història de la premsa…
La Noche
Portada del primer número de La Noche
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà fundat a Barcelona el 1924 per la mateixa empresa d’El Día Gráfico i que aparegué fins el 1938.
Propietat de Joan Pich i Pon i dirigit per Màrius Aguilar, Josep Amich Amichatis i Francesc Aguirre, fou de tendència lerrouxista Publicà interessants articles de Rafael Moragas Durant la guerra civil fou editat pels treballadors en règim de cooperativa
Foc nou
Publicacions periòdiques
Religió
Revista d’informació socioreligiosa, publicada a Barcelona des de l’any 1974.
És la continuació de la Circular informativa de pastoral litúrgica que, des del 1964, publicava el Centre de Pastoral Litúrgica És editada pel grup editor El Ciervo 96 Pretén d’ésser un instrument de reflexió, des d’una òptica cristiana i catalana, sobre els fets principals que afecten l’Església, la cultura i la política, amb una orientació oberta i progressista Sempre propera a la línia del concili II del Vaticà, es manté coherent amb la idea fundacional d’ésser una referència per als sectors més renovadors i oberts del cristianisme i per a les persones interessades en la vida de l’Església…
Fundació puntCAT
Electrònica i informàtica
Entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política fundada el 28 de desembre de 2004 per a promoure activitats relacionades amb la creació, la gestió i el control del domini .cat i, en general, la difusió del català a internet.
La seu és a Barcelona Entre els patrons fundadors figuren l’ Institut d’Estudis Catalans , la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Capítol Català de la Internet Society Gràcies al suport d’aquestes entitats i d’un gran nombre d’associacions cíviques i empresarials de tot el territori catalanòfon més de 2700 i de particulars més de 65000, la fundació aconseguí el 2005 que l’ ICANN aprovés el domini cat És membre de ple dret del Generic Top Level Domain gTLD Registries Constituency, adscrit a la Generic Names Supporting Organization GNSO d’ICANN i, des del març del 2007, membre…
sala Metrònom
Fundació creada a Barcelona per Isabel de Pedro i Rafael Tous el 1980, que fou un espai obert a tot tipus d’activitats culturals relacionades amb les últimes tendències artístiques.
Durant la seva primera etapa, fins el 1983, ocupà un local al carrer del Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important collecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys setanta i vuitanta, amb obres de F Torres, A Miralda, A Muntadas, Benet i Rossell, C Pazos, J Benito, F Abad i d’altres També donà suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània, on intervenien els compositors i…
Federació d’Ateneus de Catalunya
Associació creada el 1983 que reuneix entitats socioculturals de Catalunya.
Té l’origen al Tercer Congrés d’Ateneus, celebrat al Centre de Lectura de Reus l’any 1983, convocat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1984 s’inscriví al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i el 1985 tingué lloc la primera reunió de la junta directiva Té com a missió potenciar la tasca de les entitats culturals catalanes, el foment del treball en xarxa i la defensa dels drets de les entitats associades El 2020 tenia 178 entitats afiliades Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2014, el Premi Nacional de Cultura 2019 i la Medalla d’Honor de…