Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Sem
Primogènit de Noè, epònim d’un dels tres grups ètnics —el semític— en què es divideix la nissaga humana segons la Bíblia.
La privilegiada situació dels semites és explicada per un acte de pietat filial i la corresponent benedicció
Exultet
Mot que encapçala i dona nom al pregó que canta el diaca, a l’inici de la vetlla pasqual.
Juntament amb l’oferiment i la benedicció del ciri pasqual, conté la solemne proclamació de la festa de la Pasqua
El cant de la senyera
Música
Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès.
Compost expressament com a himne de l’ Orfeó Català , fou estrenat a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera Estigué interdit del 1939 al 1960
la Candelera

Aspecte de la Fira de la Candelera de Molins de Rei
© Fira de la Candelera
Folklore
Nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer (i originàriament, de l’Epifania, el 14 de febrer), en la qual hom commemora la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, d’acord amb la llei jueva.
Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al segle IV, Justinià la introduí a Constantinoble al segle VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident Abans de la missa major hi ha benedicció de candeles que hom reparteix als assistents A Catalunya, és costum de desfer els pessebres aquest dia En alguns llocs de la Catalunya septentrional hom feia una paròdia de la cacera de l’os A Valls hom celebra cada deu anys les festes de la Candela , i des del 1851 Molins de Rei celebra un mercat i fira agrícola coincidint amb la celebració Fira de la Candelera
Llibre de contemplació
Literatura catalana
Cristianisme
Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull, coneguda també com a Llibre de contemplació en Déu.
Estructurada en diverses divisions de caràcter simbòlic cinc llibres, com les cinc nafres de Crist, etc, comprèn capítols de caràcter filosòfic, científic i autobiogràfic basats en l’experiència vital de l’autor, la Bíblia, el Cant de la Sibilla , les filosofies grega i aràbiga, l’escolàstica i els pares de l’Església La seva finalitat és de lliurar-se a la contemplació de Déu i de la seva obra, lloar-lo i aconseguir-ne la glòria i la benedicció Tot i que és una de les primeres produccions de Llull 1272, palesa una gran maduresa i una prosa perfecta Redactada inicialment en àrab…
,
els Tres Tombs
els Tres Tombs
© Fototeca.cat
Folklore
Cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la diada de llur patró, sant Antoni Abat.
El diumenge abans de la festa era concedit el càrrec de banderer al millor licitador El dia del sant la cavalcada sortia de la casa d’aquest tres genets de costat obrien la comitiva, el banderer al mig amb un cordoner a banda i banda Visitava les autoritats, i genets i cavalcadures eren beneïts a l’església de Sant Antoni Després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs Més endavant, fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església Genets i cavalcadures anaven…
Teresa
Literatura catalana
Protagonista de La Ben Plantada, novel·la publicada el 1911 per Eugeni d’Ors i signada amb el pseudònim Xènius.
Desenvolupament enciclopèdic És el personatge més emblemàtic de tota la literatura noucentista S’hi sintetitzen els principals trets, tant estètics com ideològics, que propugnava aquest moviment cultural Va néixer al Paraguai Asunción a l’entorn de l’any 1890, filla de pare català Té dues germanes una de més gran Eugènia i una altra de més petita Sara Va arribar a Catalunya el 1909 i de seguida parlà un català melodiós, «pur i escaient» Fa metro vuitanta, el seu cos és «generós i del tot hellènic», amb un bust «ple de dignitat» i «en espera de les maternals abundàncies» Vesteix «a la manera…
Analecta Sacra Tarraconensia
Historiografia catalana
Revista de ciències historicoeclesiàstiques que, apareguda el 1925 com a anuari de la Biblioteca Balmes, s’ha publicat ininterrompudament, amb un parèntèsi durant la Guerra Civil Espanyola.
El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…