Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Cursets de Cristiandat
Moviment de renovació catòlica aparegut a Mallorca el 1949 per iniciativa d’Eduard Bonnín, amb l’ajuda del bisbe Joan Hervàs.
El curset de cristiandat , de tres dies de durada, consisteix bàsicament en conferències sobre Crist i l’Església Catòlica, a càrrec d’un equip de sacerdots i laics, fetes amb estil directe i popular La formació és complementada amb reunions de perseverança S'estengué, especialment a la dècada del 1950, per molts bisbats catalans, de la resta d’Espanya i de l’Amèrica Llatina
concili de Pisa
Concili celebrat a Pisa (1409), convocat pels cardenals com a reacció al de Perpinyà, celebrat per Benet XIII
(novembre del 1408).
Hi foren deposats Benet XIII i Gregori XII i hi fou elegit Alexandre V El concili durà del 25 de març fins al 7 d’agost i celebrà 23 sessions La convocatòria fou l’aplicació de la teoria conciliarista conciliarisme per posar fi al Cisma d’Occident L’ambaixada de Benet XIII, enviada per negociar el seu reconeixement, era formada per l’arquebisbe de Tarragona, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló, Esperandéu Cardona, Vidal de Blanes i Pere Barret, i no obtingué cap resultat S'adheriren al concili França, Navarra, Milà i part d’Alemanya, que acceptaren el nou papa A partir d’aquest…
Tecla
Escena de la vida de santa Tecla al retaule de Pere Joan de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Cristiana, de vida llegendària, coneguda només per les actes apòcrifes titulades Acta Pauli et Theclae.
Segons aquestes nasqué a Iconi, a l’Àsia Menor, i fou convertida per Pau de Tars, el qual ella acompanyava en qualitat d’evangelitzadora i auxiliar Sofrí diferents martiris i la mort a Selèucia abans de l’any 65 La difusió de les esmentades actes la féu popular a tota la cristiandat El seu sepulcre fou visitat per molts pelegrins, entre els quals Egèria, el 384 La suposada evangelització de sant Pau a Tarragona hi féu localitzar aquest culte, ciutat de la qual esdevingué patrona i titular a la seva església El seu culte hi és constatat des del segle XII Prop del claustre de la…
saqueig de Roma
Història
Assalt i saqueig de la ciutat de Roma dut a terme el 6 de maig de 1527 per l’exèrcit imperial durant la guerra entre l’emperador Carles V i Francesc I de França pel predomini a Itàlia.
Carles III de Borbó, que comandava l’exèrcit imperial, aprofità les dificultats en què es trobaven els membres de la lliga de Cognac Francesc I, el papa, els estats italians El papa Climent VII, tot i la seva capitulació el 1526 a Hug de Montcada, havia persistit a ajudar la lliga, fet que decidí el conestable de Borbó, com a represàlia, a atacar Roma Morí, però, al primer assalt, i aquest fet provocà la venjança dels seus soldats el papa es refugià al castell Sant'Angelo, la seva guàrdia de suïssos fou exterminada i els soldats imperials es lliuraren a un saqueig implacable i cruel, que…
Legió de Maria
Associació religiosa catòlica fundada a Irlanda el 1921 i estesa ràpidament per tota la cristiandat, especialment pels països de missions.
Té una organització de tipus militar, presidida per un senatus, patricis i comites , calcada de l’organització legionària romana Entrà a Barcelona el 1955, i el 1960 organitzà el Primer Congrés Legionari Subsisteix encara com a associació piadosa amb fins humanitaris
Lletra del monjo Garsies
Historiografia catalana
Carta escrita entre el 1043 i el 1046 per Garsies, un monjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà, adreçada al seu mestre, l’abat i bisbe Oliba.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
la Salut

Santuari de la Salut, Sabadell
© JoMV
Advocació mariana, lligada gairebé sempre a una font o un pou d’aigua considerada miraculosa (Font de la Salut), que s’estengué per tota la cristiandat i pels Països Catalans, en especial del segle XV al XVII.
Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna nom a un barri, la de Sant Cristòfol les Fonts Garrotxa, la de Terrades Alt Empordà, la de Sant Iscle de Vallalta Maresme, de Viladordis Bages, la de Tona Osona, la d’…
família Borja
Literatura catalana
Família del tombant del s.XV, diversos membres de la qual han estat protagonistes d’obres literàries o bé han esdevingut tema literari com a conjunt.
Desenvolupament enciclopèdic Roderic de Borja, Alexandre VI, i encara més els seus fills, Cèsar i Lucrècia, sense oblidar la mare d’ambdós, Vanozza Catanei, són els personatges literaris de més gran requesta per la narrativa, el teatre i fins la poesia, des del mateix s XVI fins a l’actualitat El fet de ser un papa estranger en una època convulsa de la Itàlia de l’epoca, en uns moments igualment remoguts dins la cristiandat europea, el nepotisme generós que practicà, el poder polític i econòmic que atresorava aleshores el pontífex, la utilització dels fills amb finalitats polítiques, els…
Universitat Literària de Mallorca
Historiografia catalana
Institució docent creada a la ciutat de Palma que estigué en actiu entre els anys 1772 i 1842.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta entitat té un interès extraordinari per a la història de l’educació i per a conèixer els homes més influents en la cultura mallorquina dels s XVII i XVIII Abans de les dates esmentades s’anomenava Universitat Lulliana de Mallorca, i era un centre d’ensenyament superior creat a Palma el 1691 a partir de la transformació de l’Estudi General Lullià Aquesta institució, fundada el 1483, concedia graus en teologia, filosofia i arts, vàlids únicament al territori de la monarquia hispànica Des de mitjan s XVI, hagué d’afrontar principalment la competència del…