Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Marxa de la Llibertat
Política
Iniciativa política unitària promoguda especialment per Lluís M. Xirinacs i per Pax Christi, i sostinguda per alguns partits i entitats cíviques catalanes.
Consistí, a l’estiu del 1976, en el recorregut arreu del Principat —amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord— de cinc columnes de “marxaires” que difongueren, mitjançant concentracions, mítings, colloquis, etc, i a desgrat de la forta repressió policíaca, les reivindicacions nacionalistes i democràtiques de l' Assemblea de Catalunya
la Falç
Publicació periòdica de la Catalunya del Nord, d’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats.
El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a la seva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins el catalanisme nord-català d’…
Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals
Recopilació de totes les normes jurídiques que regulen la vida de les Esglésies orientals catòliques.
Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena i ucraïnesa…
Agrupación de Juventudes Antimarxistas de España
Partit polític
Entitat anticomunista organitzada al juliol de 1935 sota la inspiració del grup militar clandestí Unión Militar Española a partir d’elements dels Sindicats Lliures i sota direcció militar.
A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española…
Joventuts Llibertàries de Catalunya
Història
Organització juvenil anarquista constituïda l’any 1934.
En 1932-33 els grups de joventuts llibertàries del Principat criticaren la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no s’incorporaren fins al novembre del 1936, perquè dificultava l’ingrés dels joves dins la FAI Durant la guerra civil experimentaren un fort creixement entre 30 0000 i 34 000 afiliats al principi del 1937 El primer secretari general fou Fidel Miró, substituït per Alfred Martínez, mort durant els fets de maig del 1937 també hi tingueren un paper destacat Armand del Moral i Josep Peirats Malgrat haver constituït pel novembre del 1936 un…
Flors del Calvari. Llibre de consols
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1896.
Desenvolupament enciclopèdic Recull de poemes inspirats pel dolor i la ràbia que li va causar la privació de les llicències sacerdotals l’estiu del 1895 i composts en cerca de consol, com diu el subtítol, i d’identificació mística amb el Jesús sofrent del Calvari Consta de tres parts, “Crucíferes”, “Esplais” i “Flors de Mira-Cruz”, i conté composicions anteriors al 1895, com “Vora la mar”, de gran significació en la poètica verdagueriana, i com moltes de les cent quaranta-cinc «senzilles corrandes» o «adagis espirituals» de la tercera part La majoria, però, de les composicions i les més…
Pàtria
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1888.
Desenvolupament enciclopèdic Format per quaranta-sis composicions escrites entre el 1865 i el 1888, configura una crestomatia molt completa de la producció de tipus civil del període més actiu, en què Verdaguer conforma la seva poesia d’acord amb els objectius patrioticoreligiosos formulats per l’Església catalana per tal de recristianitzar i de redefinir nacionalment Catalunya L’amplitud cronològica dels poemes dota el llibre d’un variat repertori de temes, gèneres, formes mètriques i recursos estilístics, per això representatiu dels procediments literaris verdaguerians El poeta hi inclou no…
Partido Republicano Nacional
Partit polític
Organització republicana existent entre el 1895 i el 1897.
Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la crisi…
Centre Català
Partit polític
Primera entitat política del catalanisme.
La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…
El vel de Maia. Dietari de la guerra civil (1936-1939)
Literatura catalana
Dietari de Marià Manent publicat l’any 1975.
El 1948, en una edició privada de 171 exemplars, Marià Manent va publicar Montseny zodíac d’un paisatge , la primera mostra pública dels seus dietaris de guerra, que aplegava exclusivament fragments d’anotacions que corresponien a apunts en prosa poètica sobre el món de la natura Al cap de més d’un quart de segle, el 1974, pressionat per membres del seu entorn familiar i literari, Manent va optar al premi Josep Pla amb el text íntegre del dietari dels anys de la guerra civil Va guanyar el premi i el llibre sortí publicat al març del 1975, en plena època de preludi polític, social i cultural…