Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Tras el cristal
Cinematografia
Pel·lícula del 1985; ficció de 110 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tem Productores Asociados Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Javier Navarrete INTERPRETACIÓ Gunter Meisner Klaus, Marisa Paredes Griselda, David Sust Angelo, Ricard Carcelero Angelo nen, Gisela Echevarría Rena, Imma Colomer la Jornalera ESTRENA Madrid, 07031987, Barcelona, 17031987 PREMIS Ciutat de Barcelona 1987 millor director, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona millor film, Sant Jordi de Cinematografia 1988 millor òpera prima, Múrcia…
El Mal Caçador
Tema literari derivat de la llegenda que refereix el càstig d’un caçador que, assistint un diumenge a missa, abandonà el temple en persecució d’una llebre que els gossos havien alçada l’instant de la consagració; Déu el castigà a errar eternament enlaire rere la peça quimèrica.
Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de PCapella, en Leyendas y…
Fata Morgana
Cinematografia
Pel·lícula del 1965-1966; ficció de 90 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Internacionales José López Moreno, Madrid ARGUMENT Gonzalo Suárez GUIÓ VAranda, GSuárez FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Easmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pablo Gago MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Teresa Gimpera Gim, Marianne Benet Míriam, Marcos Martí JJ, Alberto Dalbes Álvaro, Antoni Ferrandis el professor, Glòria Roig la dona del professor, Antonio Casas el colleccionista, Núria Picas Sra Kelman, Alberto Gadea el perseguidor ESTRENA Barcelona, 14111967, Madrid, 05091968 Sinopsi Un…
El mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 111 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona ARGUMENT Basat en la novella homònima 1958 de Blai Bonet GUIÓ Antoni Aloy, Biel Mesquida, AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Raúl Roman MÚSICA Javier Navarrete SO Salvador Mayolas directe, Àlex Pérez en estudi INTERPRETACIÓ Roger Casamajor Andreu, Bruno Bergonzini Manuel, Antònia Torrens sor Francisca, Ángela Molina Carmen Onaindía, Simó Andreu Alcántara, Juli Mira Don Eugeni, Llorenç Santamaria el falangista, Maria del Mar Bonet la mare de Manuel,…
Llums i ombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Fims JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino, Josep Sanchis Sinisterra GUIÓ JCamino, JSanchis Sinisterra FOTOGRAFIA Josep Maria Civit color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ De la cort de Felip IV d’Espanya José Luis Gómez Velázquez, Fermí Reixach Felip IV, Martí Galindo Pertusato, Noel Samson Don Luis de Haro, Antonio Nodar un ajudant de Velázquez, Joan Gibert un ajudant de Velázquez Del nostre temps Jack Shepherd Teo, Ángela Molina Charo,…
Spiritual
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep M. Llompart, publicat l’any 1992.
Al llarg de les diverses formes poètiques, exuberants i molt elaborades, tot i nodrir-se de la lírica popular, Llompart evoca el seu trajecte al bell mig d’un paisatge desconegut, tèrbol, atapeït de visions i de símbols, que permeten la celebració d’una llengua suggestiva, fosca i artitzada, però són alhora un correlat estètic de la incertesa del poeta davant la inapellable proximitat de la mort L’autor, incapaç de donar sentit al seu trànsit per la vida, mostra amb estil sumptuós i d’un lirisme poderosament emotiu la seva angoixa i la irrealitat d’aquesta experiència fragmentària, la del…
Catalunya i l’Imperi Napoleònic
Historiografia catalana
Obra de l’historiador igualadí Joan Mercader i Riba publicada a Barcelona el 1978, que analitza els efectes de sis anys i tres mesos d’ocupació napoleònica del Principat.
Desenvolupament enciclopèdic El volum és dividit en cinc grans capítols estructurats a partir de la inclusió del Principat en la política francesa i vertebrats al voltant dels generals responsables de les campanyes militars al Principat El primer capítol comprèn la direcció de Duhesme i se centra en els esdeveniments de Barcelona febrer del 1808 – gener del 1810 El segon planteja les temptatives d’Augereau per a atreure els catalans a la causa napoleònica gener – maig del 1810 El tercer narra l’intermedi de MacDonald maig del 1810 – octubre del 1811 El quart explica l’annexió del Principat a…
Shirley Temple Story
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976; ficció de 246 min., dirigida per Antoni Padrós i Solanas)..
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa, Edmon Orts Barcelona ARGUMENT APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Josep Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès, Lluís Josep Gibert MÚSICA Jordi Figueras i cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc SO JFigueras, Pep Alas, Toni Torné INTERPRETACIÓ Rosa Morata Shirley Temple, Dolors Doucastella Sra Pit, Montse Fontova Sra Pot, Carmen Rambla Sra Put, Paco Caja Paco, Jesús Garay Jesús, Lluís Rambla Luis, Glòria González Fada de l’Est, Marta Vives Louella Parsons, Walter Cots MrVoland,…
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Interior del museu
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Cinematografia
Museologia
Museu
Institució museística, inaugurada al mes d’abril del 1998 a Girona, que té com a objectiu fomentar la difusió, la recerca i l’ensenyament de l’art i la tècnica del cinema i la imatge, a través de l’exposició permanent de la Col·lecció Tomàs Mallol i també a partir d’altres serveis (el pedagògic, l’Institut d’Estudis, el Club d’Actors) i activitats temporals (exposicions, projeccions, conferències, cursos, seminaris, etc.)
Evolució La Collecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20000 unitats El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX L’objectiu de la collecció és aplegar els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d’existència, és a dir, els que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin fou el procés tècnic projecció, animació, captació d’imatges que desembocà en l’…
,
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…