Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Llei Orgànica d’Universitats
Llei 6/2001, de 21 de desembre.
Llei que té com a objectiu millorar la qualitat docent, investigadora i de gestió de les universitats fomentar la mobilitat dels estudiants i del professorat aprofundir en la creació i transmissió del coneixement com a eix de l’activitat acadèmica respondre als reptes derivats tant de l’ensenyament superior no presencial, per mitjà de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com de la formació al llarg de la vida, i integrar-se de manera competitiva, al costat dels millors centres d’ensenyament superior, en el nou espai universitari europeu que comença a…
Odin Teatret
Teatre
Grup teatral fundat el 1964 per Eugenio Barba a Holstebro (Dinamarca) com a ‘‘laboratori interescandinau per a l’actor’’.
Basat en l’expressió física de l’intèrpret, la improvisació i la recerca, propugna l’anomenat tercer teatre entre el teatre tradicional i l’experimental Tingué una particular incidència en l’avantguarda teatral dels anys seixanta i setanta El 1979 es creà, dintre l’Odin, l’Escola Internacional d’Antropologia Teatral Entre els muntatges del grup hi ha Cendres de Brecht 1982 i Talabot 1988 El grup continuà la seva activitat investigadora i pedagògica a través de seminaris i del treball permanent que desenvolupa l’ISTA Escola Internacional d’Antropologia Teatral juntament amb l’…
Universitat Jaume I
Historiografia catalana
Centre d’ensenyament superior públic creat el 27 de febrer de 1991 a Castelló a partir del Col·legi Universitari de Castelló on ja s’impartia el primer cicle de la llicenciatura de geografia i història.
Per això hi havia professors de les àrees de coneixement d’història, geografia i art vinculats als respectius departaments de la UV A partir del curs 1991-92 es creà el Departament d’Humanitats que englobà, a més de les àrees anteriorment assenyalades, les de filosofia i sociologia El 1996 aquest Departament es dividí en dos d’una banda, història, geografia i art i, de l’altra, filosofia i sociologia Pel que fa al primer, les àrees de coneixement són prehistòria, història antiga, història medieval, història moderna, història contemporània, història de l’art, estètica i teoria de l’art,…
Consell Superior d’Investigacions Científiques
Educació
Organisme autònom, dependent del ministeri d’educació i ciència, creat el 1939 amb la finalitat de fomentar, orientar i coordinar la investigació científica de l’Estat espanyol.
És la major organització pluridisciplinària i multisectorial que, en el context del sistema estatal de ciència i tecnologia, realitza projectes d’investigació bàsica i aplicada El 1977 s’esdevingué la fusió dels tres organismes autònoms que, originàriament, el componien i, d’aleshores ençà, el CSIC s’ha compromès en una tasca de renovació d’estructures i de racionalització de l’activitat investigadora Finançat fonamentalment a base dels pressuposts generals de l'Estat, el CSIC té una implantació desigual dins el territori de l’Estat espanyol, essent Madrid, Andalusia i Catalunya…
Sharq al-Andalus: Estudios Árabes
Historiografia catalana
Revista d’estudis àrabs i d’historia de la regió del Sarq al-Andalus, és a dir, de la part est d’Al-Andalus, que comprèn actualment València i Múrcia.
La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper…
Museu de Mallorca
Historiografia catalana
Institució museística creada a Palma el 1961 a partir del fons del Museu Provincial de Belles Arts (1915) i del Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana (1882), que cedí en dipòsit les seves col·leccions.
La seu central és situada a l’edifici de ca la Gran Cristiana, de Palma, on, des del 1976 hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII També disposa d’una interessant collecció modernista situada a les sales d’art dels s XIX i XX, que foren remodelades el 1995 El 2000 s’obriren al públic les sales de prehistòria de Mallorca, i el 2001 s’inicià la installació de la secció d’arqueologia protohistòrica, clàssica i de l’antiguitat tardana A Muro, des del 1965, hi ha la secció d’etnologia i oficis artesans Així…
Patronat Francesc Eiximenis (PFE)
Historiografia catalana
Organisme autònom local format per l’agrupació de centres i instituts d’estudis de les comarques de Girona.
Creat el 1962, nasqué per iniciativa de l’Institut d’Estudis Gironins i sota la protecció de la Diputació de Girona, l’àmbit territorial al qual s’ha circumscrit sempre En la seva fundació hi tingué un paper rellevant l’aleshores ponent de Cultura de la Diputació, Ramon Guardiola, i s’assumiren les conclusions de la I Asamblea de Instituciones Culturales de las Diputaciones Provinciales Saragossa 1962 El PFE aprovà els primers estatuts el 1963 i el reglament, el 1966 S’hi incorporaren en aquesta primera etapa el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, l…
Tercer Congrés d’Història de la Medicina
Historiografia catalana
Congrés celebrat a València del 10 al 12 d’abril de l’any 1969 i organitzat per José María López Piñero i Lluís Garcia i Ballester.
Desenvolupament enciclopèdic Oficialment fou un congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, però en realitat es convertí en el primer congrés contemporani de la història de la ciència celebrat a l’Estat espanyol La intenció dels organitzadors fou la de tractar per primera vegada a l’Estat, i conjuntament, la història social de la ciència i la història de la tecnologia, amb els temes historicomèdics convencionals Per assegurar-ne l’èxit, convocaren historiadors de l’economia com Emili Giralt i Jordi Nadal El congrés es dividí en dues seccions La primera es titulà “Medicina y…
Ligarzas
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual fundada el 1968 per Antonio Ubieto Arteta per fer conèixer l’activitat investigadora del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i que desaparegué el 1976.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…
Historia Social
Historiografia catalana
Revista d’història que es publica a València des del 1988, amb periodicitat quadrimestral o semestral, segons l’any.
Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància UNED –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors Tant J Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren, el 1979, en l’anomenat “…