Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països lligats al…
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Literatura catalana
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la purai genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…
CELAM
Sigla del Consejo Episcopal Latinoamericano, organització eclesiàstica que agrupa les conferències episcopals catòliques dels països de l’Amèrica Llatina.
Fundat el 1955, disposa de tot un seguit de departaments especialitzats, coordinats per les oficines centrals establertes a Bogotà Colòmbia Des de l’inici hi ha hagut sempre en el seu si una confrontació entre bisbes conservadors i progressistes, causa dels freqüents canvis de rumb en l’orientació teològica i pastoral de l’organització Tanmateix, la tendència conservadora ha anat esdevenint majoritària entre els dirigents, fins al punt de crear tensions amb altres organismes d’àmbit llatinoamericà més oberts, com la CLAR Conferencia Latinoamericana de Religiosos Celebra una assemblea general…
Saturn
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant-lo amb un…
Vulgata
Versió llatina de la Bíblia adoptada, no sense resistències, per l’Església llatina al s V i oficialitzada pel concili de Trento.
Llevat d’alguns llibres deuterocànonics i els Salms , la versió és de sant Jeroni a partir del text hebreu Quant al Nou Testament, únicament en revisà els evangelis Ultra l’edició oficial de Sixt V, publicada per Climent VIII 1592, se n'han fet diverses edicions crítiques, la més important de les quals —iniciada el 1926— és la de l’abadia de San Girolamo de Roma
Patrologiae Graecae cursus completus
Edició general de les obres dels Pares grecs, preparada per Jean-Baptiste Pitra i realitzada per Jacques-Paul Migne en 161 volums (París, 1857-66).
Comprèn tots els escrits cristians grecs fins al concili de Florència 1439, en el text original i la versió llatina n'hi ha una edició que ofereix només la traducció llatina París, 1856-61 És encara avui la collecció més completa Hom acostuma a citar-la amb la sigla PG
Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals
Recopilació de totes les normes jurídiques que regulen la vida de les Esglésies orientals catòliques.
Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena…
orde de Crist
Militar
Orde religiós i militar fundat per Dionís I de Portugal (1317) per tal de continuar la lluita contra els musulmans.
Substituí l’abolit orde dels templers, amb les terres dels quals fou dotat Posat sota la regla de sant Benet, fou confirmat pel papa Joan XXII 1319, el qual es reservà el dret a crear un cert nombre de cavallers això fou l’origen de l’orde d’aquest nom, que depèn directament de la Santa Seu La residència principal de l’orde fou Castro Marino i, des del 1336, Tomar El papa Adrià VI acordà l’administració de l’orde al rei Joan III 1522, i Juli II uní definitivament el gran mestratge a la corona 1550 Fou secularitzat per la reina Maria I 1789 i adoptat a l’imperi brasiler 1843 El seu distintiu…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Historiografia catalana
Història general de la confederació catalanoaragonesa redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós com a història oficial dels seus regnes.
Desenvolupament enciclopèdic També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal vg Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Literatura catalana
Obra més coneguda, sense prou justificació, amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya, composta sota la direcció de Pere el Cerimoniós probablement com a antecedent a la seva crònica personal.
Desenvolupament enciclopèdic Sembla haver-hi hagut en l’origen una versió llatina, perduda potser, al seu torn, procedent d’un primitiu text català, també perdut, i que probablement fou obra de Tomàs de Canyelles abans del 1359 D’aquesta deriva la versió catalana, conservada, composta entre els anys 1369 i 1372-73 i de la qual hom en redactà una altra que prescindia de diversos episodis d’interès aragonès i que cal datar del període 1372-73 Aquest text fou lleugerament ampliat abans de mitjans XV Ja el 1418 hom en feu un resum en català Canòniques en quina manera se poblà…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina