Resultats de la cerca

El príncep Mikhail Ivanovič Bulgakov mort el 1558, dit Golica, descendent del gran príncep GediminI de Lituània, és l’estirp del llinatge, i els seus descendents ja es cognomenaren Golicyn i el 1798 foren confirmats com a prínceps russos El príncep Andrej Golicyn , boiar de mitjan s XVII, tingué tres fills Vasilij mort el 1652, Alexej mort el 1694 i Mikhail Golicyn mort el 1687, que formen les tres grans línies del llinatge, encara subsistents, originadores de diverses branques, els membres d’algunes de les quals foren comtes d’Ostermann 1863, Golovkin 1922, prínceps…

És l’estirp d’aquest llinatge el ric home Ramón Pérez, senyor de Figueroa, mort en la batalla d’Alarcos 1195 Establerts a Extremadura, els Figueroa adquiriren una gran prepotència El net de l’estirp, Ferrán Ruiz de Figueroa , conqueridor d’Écija 1240, fou el primer a emprar aquest cognom, i el seu besnet, Lorenzo Suárez de Figueroa y López de Córdoba , fou mestre de Sant Jaume 1387-1410 En foren fills Lorenzo Suárez de Figueroa y de Mesía , bisbe de Barcelona, i Gómez Suárez de Figueroa y de Mesía , primer senyor de Feria i Zafra El 1460, el fill d’aquest darrer, Lorenzo Suárez…

Té origen en Alemanno 1277, el net del qual, Chigio, donà nom a la família Adquiriren noblesa sienesa el 1377, i el 1509 uniren al propi cognom el Della Rovere Dedicats al negoci de la banca, es destacà Agostino Chigi mort el 1520, dit el Magnífic , establert a Roma, que feu importants préstecs als papes, els quals el feren administrador dels béns de l’església fou un mecenes dels artistes i feu construir el palau decorat per Rafael i els jardins que posteriorment s’anomenaren de la Farnesina El 1634 Agostino Chigi della Rovere fou creat príncep del Sacre Imperi per l’emperador, i príncep de…

Apareix documentat des del segle IX, i assolí importància amb el domesticus schole Constantí Ducas mort el 913, fill del general Andrònic Ducas , que morí en intentar d’esdevenir emperador Descendent seu, possiblement per línia femenina, fou Andrònic Ducas , pare de l’emperador Constantí X Ducas i de Joan Ducas mort el 1081, que fou creat cèsar pel seu germà i conseller del seu nebot Miquel VII Ducas , contra el qual es revoltà el 1073 La seva neta Irene Ducas morta el 1123 fou muller de l’emperador Aleix I Comnè Dos germans de Miquel VII, Constantí Ducas mort el 1082 i Andrònic Ducas mort el…

N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou…

Procedent de Portugal, aquest llinatge s’establí a Castella arran de la victòria d’Enric de Trastàmara sobre Pere el Cruel, ocupà càrrecs polítics i posseí dominis considerables, com les senyories de Béjar i Belmonte L’hereva del llinatge, Maria Pacheco, es casà, al començament del s XV, amb l’hereu dels Girón i llur fill gran es cognomenà Juan Pacheco y Girón Uns altres membres destacats del llinatge són Pedro Pacheco y de Guevara mort el 1560 i Francisco Pacheco y Osorio mort el 1579, Rodrigo Pacheco y Osorio 1580-1640, virrei de Nova Espanya 1624-35…

El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí mort abans del 994, magnat del comte Ramon BorrellI de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem I de Santmartí mort el 1010, que morí en l’expedició comtal a Còrdova La seva hereva fou Dispòsia de Santmartí morta abans del 1032, filla seva, primera muller del magnat Mir Geribert , senyor d’Olèrdola, la qual feu hereu llur fill, Guillem II de Santmartí ,…

Successivament, els seus membres foren creats nobles 1512, barons 1608, comtes 1624 i prínceps 1695 del Sacre Imperi L’any 1681 foren creats prínceps de Thurn und Taxis als Països Baixos hispànics, i aconseguiren també el comtat de Val Sàssina La característica essencial d’aquest llinatge és la de la seva relació amb el càrrec de mestre major de correus correu reial Efectivament, el 1595 reberen el càrrec de grans mestres generals de correus del Sacre Imperi aquest càrrec fet hereditari en el llinatge el 1615 fou erigit en feu del tron del Sacre Imperi Una branca…

Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà…

Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill…