Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
arxius de protocols
Historiografia catalana
Conjunts documentals formats pels manuals, llibres notals i protocols autoritzats per la institució notarial.
Aquesta documentació neix del desig de donar seguretat a les relacions jurídiques privades, mitjançant escriptures, la validesa i l’autenticitat de les quals són garantides per la intervenció d’una persona amb autoritat emanada d’una institució pública, davant la qual el document té valor probatori Per a entendre la significació de la documentació notarial, cal considerar que el notariat ha restat, des de la seva configuració al principi del segle XIII, fortament vinculat a la terra A diferència d’altres regnes peninsulars, a la corona catalanoaragonesa el notari fou sempre una figura de…
Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l’Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona.
És el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa Depèn del Collegi de Notaris de Barcelona malgrat que la titularitat de la seva documentació és pública i la seva gestió pertoca a l’estat El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona 4 volums del segle XIII, 1 181 del XIV, 3 948 del XV, 7 360 del XVI, 8 888 del XVII, 5 668 del XVIII i 11 549 del XIX registres notarials d’escrivanies vàries dels segles XVII i XVIII notaries foranes i una secció que aplega els…
Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental de la comarca del Bages format per fons de procedència diversa: administració de la Generalitat i administració local, fons notarial, judicial, eclesiàstic, d’institucions, d’empreses, d’associacions, i diferents fons patrimonials i personals. Les referències històriques més antigues sobre l’origen de l’arxiu provenen de la primera meitat del s. XIV, en què s’esmenta com els consellers de la universitat tenien el dret d’accedir amb una clau als segells, privilegis i altres documents, fet que coincideix amb un dels períodes de màxima esplendor econòmica de Manresa.
A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’…
desafiament de Bordeus
Història
Desafiament que havia de tenir lloc a Bordeus l’1 de juny de 1283 entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres
.
Acusat d’haver atacat a traïció, el rei Pere desafià Carles a batre's en duel El combat s’havia de celebrar en lloc neutral, Bordeus, domini del rei d’Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de Bordeus al rei de França, fet que n'impossibilità la realització Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d’ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d’Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Institució que, a l’entorn dels arxius eclesiàstics del bisbat de Vic i de la biblioteca episcopal de Vic, agrupa un conjunt molt divers i ric de fons arxivístics i bibliogràfics de procedència diversa.
És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal amb documentació des del segle X, l’Arxiu Capitular de Vic documentació des de l’any 872, els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ABEV l’Arxiu de la Cúria…
acta de Constantinoble
Història
Document notarial estès en català a Constantinoble el 7 d’octubre de 1558 pel notari Pere Quintana.
Signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella el 1722 havia estat portada a Maó per disposició del governador anglès Kane L’acta fou publicada en facsímil…
Arxiu Històric Municipal d’Elx
Historiografia catalana
Conjunt de la documentació referida a la localitat d’Elx des del s. XIII (1265).
Té en dipòsit l’Arxiu Notarial des del 1465 i ha incorporat un seguit de colleccions particulars, especialment la de l’erudit i historiador local Pere Ibarra i Ruiz, fet que li dona una especial riquesa ja que pot ser considerat com un dels arxius municipals més importants de tot el País Valencià A la secció històrica cal afegir-ne una altra d’administrativa que s’inicià l’any 1900 i que, fins el 1986, tenia més de 3000 llibres i més de 5000 lligalls Pràcticament estigué desordenat fins al primer terç del s XX i, fins i tot, foren venudes a pes per les autoritats locals parts…
Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals
Dipòsit documental format pel conjunt d’arxius històrics i administratius del Rosselló i la Cerdanya reunits d’ençà de la Revolució Francesa i organitzats metòdicament el 1910.
Conté unes sèries històriques i administratives, alguns arxius municipals Vinçà, Cotlliure, Osseja, Vernet, Ceret, Prats de Molló, Tuïr, inclòs el de Perpinyà actualment en dipòsit, i els arxius hospitalaris Entre les sèries històriques figuren els fons procedents de la procuració reial de Mallorca, dita després de Rosselló i de Cerdanya 845-1660, del Consell Sobirà del Rosselló segle XVII i XVIII, de l’almirallat de Cotlliure 1691-1790 i de la intendència del Rosselló 1660-1790 i del País de Foix 1716-84 de la Universitat de Perpinyà 1350-1790 un fons notarial 1261-1850 els fons del bisbat d…
Arxiu Capitular de la Catedral de València
Historiografia catalana
Fons documental del capítol de la catedral de València, amb documentació des del mateix moment de la seva erecció arran de la conquesta de la ciutat per Jaume I, el 1238.
Malgrat la irregularitat cronològica de les sèries documentals, és un arxiu ric i raonablement ben conservat, que inclou, a més, una nombrosa collecció diplomàtica, un complet fons notarial, un interessant arxiu musical i una extensa biblioteca de manuscrits i impresos La collecció diplomàtica, amb prop de 9600 pergamins el més antic és una còpia del s XIV d’un document del 1095, conté butlles pontifícies, diplomes reials i instruments notarials, que en molts casos conserven els segells pendents dels atorgants, entre els quals un d’or d’Alfons el Magnànim De les sèries documentals cal…
Arxiu de Protocols Notarials del Patriarca
Historiografia catalana
Fons notarial propietat del Col·legi Seminari del Corpus Christi, fundat el 1583 per l’arquebisbe de València Joan de Ribera, patriarca d’Antioquia.
El fons té el seu origen en la donació feta el 1826 pels hereus de Mariano Tortosa i Tudela, collegial perpetu de la institució, el qual havia anat adquirint una important collecció de registres notarials comprats directament a les vídues i els hereus de notaris, als regents de protocols d’altres notaris i, fins i tot, a monestirs valencians, com el convent de la Mercè, que se salvaren així de la destrucció En total, hi ha comptabilitzats més de 29000 volums entre rebedors, protocols, notals, baldufaris i formularis que abracen una àmplia cronologia, des del s XIV al XIX, i pertanyents a uns…