Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ōrmazd
Mitologia
Forma pahlavi medieval d’Ahura Mazdā, originada per la fusió d’ambdós mots.
La forma Ormuz correspon a la transcripció anglesa que amb aquesta grafia pretén reproduir la pronunciació d' Ōrmazd
Lluc Capsigrany
Pseudònim utilitzat per un escriptor no identificat que publicà unes dècimes, en català, al Diario de Barcelona el 1796, acompanyades d’una carta en la qual es lamentava de la manca d’una ortografia catalana.
Suscità una encesa polèmica al Diario —la primera feta sobre el tema—, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabularis aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia del català
Jehovà
Nom atribuït a Déu.
Consta de quatre lletres de l’alfabet hebreu יהוה conegudes com el tetragrama, que, llegides de dreta a esquerra, són iod, het, vau i het Transcrites a l’alfabet llatí i llegides en el mateix sentit, serien YHWH Corresponen a una forma derivada del verb havà , que significa 'esdevenir' La pronunciació Jehovà obeeix a la intercalació entre les quatre consonants dels signes vocàlics corresponents a la paraula hebrea Adonay , 'Senyor' La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com Jacint Verdaguer i Joan Alcover Una de les referències més…
Diccionari normatiu valencià
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu elaborat i publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a partir de la modalitat valenciana del català.
Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de…
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats,…
Diccionari català-valencià-balear
Diccionari català-valencià-balear (1926-62), promogut per A.M. Alcover i redactat, especialment, per Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Inventari lexical de la llengua catalana, en 10 volums, promogut per Antoni Maria Alcover i Sureda i redactat per ell i, especialment, per Francesc de Borja Moll i Casasnovas amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner i d’Aina Moll i Marquès (del 1943 al 1959).
Alcover exposà el seu projecte en una Lletra de convit 1901, i per mitjà del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana 1901 assegurà la connexió amb els collaboradors Després del trencament amb l’Institut d’Estudis Catalans, per a captar-se l’adhesió de certs sectors del País Valencià i de Mallorca, canvià el títol primitiu de l’obra Diccionari de la llengua catalana i hi continuà treballant, primerament sol, i des del 1920, amb l’ajut de Francesc de B Moll La redacció començà el 1924 El 1926 en sortí el primer volum el 1935, el segon, ja adaptat a les normes de l’Institut, després de…
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Institució de caràcter públic creada l’any 1998 per la Generalitat Valenciana i les Corts Valencianes, adscrita a Presidència i que, des de la seva constitució el 2001, té capacitat normativa sobre el valencià.
En el seu origen, hi tingué un pes determinant el conflicte derivat del secessionisme lingüístic impulsat per determinats grups de pressió al País Valencià, especialment a partir de la Transició Presidida per Ascensió Figueres Górriz i, des de l'octubre del 2011, per reelegit al febrer del 2017, té la seu al monestir de Sant Miquel dels Reis Publica textos normatius, d’onomàstica i toponímia, diccionaris vocabularis i lèxics, manuals, documents de recerca, històrics i clàssics valencians Dels volums publicats, cal esmentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del…