Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sumari d’Espanya
Història
Crònica escrita al darrer terç del segle XV, en què la relació dels fets arriba fins a l’època d’Alfons el Magnànim, però que fingeix ésser feta al segle XII per un personatge imaginari anomenat Berenguer de Puigpardines.
Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III , segons acredita el mateix cronista a l’inici de l’obra Però les darreres recerques han arribat a la conclusió que l’obra és un escrit del segle XV que per interessos nobiliaris remet als inicis del segle XII, per guanyar en legitimitat El Sumari fou així redactat en plena decadència nobiliària, fet que confirmaria aquesta hipòtesi El Sumari d’Espanya és una crònica històrica d’interès nobiliari que…
Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca
Dret
Recopilació jurídica feta per encàrrec dels jurats per Antoni Moll, notari, síndic i arxiver perpetu del regne de Mallorca, i impresa per Pere Guasp el 1663 amb llicència del capità general del regne, però sense aprovar-ne el contingut.
Comprèn en una primera part la transcripció d’ordinacions de caràcter especialment processal, de les quals destaquen les de Pelagi Unís 1413, Berenguer Unís 1439 i Bernat Joan Pol La segona meitat del llibre és un repertori jurídic per ordre alfabètic que aprofita i completa una obra similar de Teseu Valentí segle XVI
Berenguer de Puigpardines
Història
Historiografia catalana
Nom o pseudònim de l’autor de la crònica dita Sumari d’Espanya, redactada al segle XV però vinculada tradicionalment a l’època de Ramon Berenguer III el Gran (1096-1131).
Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat
, ,
Archivo del Reino de Aragón
Dipòsit establert a Saragossa per reunir la documentació de l’antic Regne d’Aragó.
Les corts de Montsó del 1427 ordenaren la formació de l’arxiu del regne, que no fou organitzat fins el 1461 i es mantingué fins el 1707 sota l’autoritat reial Les bombes franceses del 1809 n'incendiaren una bona part La part conservada de la diputació del regne comprèn les següents seccions principals obres, correus tramesos des del 1486, ordinacions a partir del 1519, inventaris, nomenaments, registres d’actes, índex sumari d’esdeveniments 1600-1703, registres 1470-1703, assistència 1553-1696, habilitació de cavallers 1627-85, matrícules d’insaculats 1474-1673, infançonia 1627-…
‘aqīda
A l’islam, sumari de les proposicions que són de fe.
Assumpte intern
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 107 min., dirigida per Carles Balagué i Mazón.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Diafragma CBalagué, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Ferran Alberich, Carlos Pérez Merinero, CBalagué FOTOGRAFIA Ángel Luis Fernández color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA José Manuel Pagán SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àlex Casanovas Loinaz, Pepón Nieto Pere, Carles Lloret De la Concha, Sílvia Munt Rosa, Emilio Gutiérrez Caba el capità, Manuel Solas el sergent, Pol Berrondo l’apotecari, Mónica Van Campen Aurora, Enric Arredondo Pleguzuelos, Laia Marull Tere, Ágata Lys la mare de Tere, Pepa López la mare de Pere, Josep…
Fonts Històriques Valencianes
Historiografia catalana
Col·lecció d’edicions de textos cronístics i documentals antics del País Valencià, publicada per la Universitat de València des del 1998 sota la direcció d’Antoni Furió i Enric Guinot.
Vicent Josep Escartí ha tingut cura de l’edició 1998 de la Primera part de la Història de València , de Pere Antoni Beuter, que constitueix una de les obres més destacades dels cronistes valencians de l’època foral Dins d’aquesta línia s’inclou el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines, editat per Joan Iborra 2000, una obra del s XV que es fa ressò de les llegendes sobre l’origen mític del comtat de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó Pel que fa a les fonts documentals, Josepa Cortés s’ha encarregat de l’edició 2001 del Liber Privilegiorum civitatis et regni…
Los condes de Barcelona vindicados
Historiografia catalana
Obra de Pròsper de Bofarull i Mascaró en dos volums publicada el 1836 amb el títol de Los condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca.
Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’…
arxius municipals de Perpinyà
Historiografia catalana
El servei d’arxius de la vila de Perpinyà se situà inicialment a la casa de la vila, plaça de la Llotja.
El 1935 fou installat al primer pis del Castellet, abans d’ocupar, des del 1981, el conjunt de l’antiga universitat Els arxius anteriors a la Revolució Francesa fons antic foren dipositats el 1960 a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Entre les peces de més interès per a la història de la vila, es poden esmentar els Llibres verds , major i menor , el Llibre de provisions , el Llibre de les monedes i la Rigaudina , entre d’altres Els Llibres verds apleguen el conjunt dels privilegis de la vila de Perpinyà El Llibre verd major tom 1 1162-1785, recopilació de les actes dels reis, papes…
Documents per a la història de la cultura catalana medieval
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rubió i Lluch, editada en dos volums per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Documents per a la història de la cultura catalana mig-eval (1908-21).
Comprèn 938 documents d’entre el 1275 i el 1410, la major part extrets dels registres de la Cancelleria i de cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també aplega les colleccions documentals ja impreses i té en compte el material aportat per les monografies que Rubió i Lluch confrontà amb els documents originals El recull és fruit d’una recerca enorme, duta a terme en la documentació dels regnats de Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I, per a la qual l’autor comptà amb la collaboració dels seus deixebles Jordi Rubió, Ramon d’Alòs-Moner, Francesc Martorell, Ferran Valls…