Resultats de la cerca

Sotmesa als israelites, fou agregada a Judà Hi residí, a mans dels filisteus, l'arca de l’aliança, que David traslladà d’allí a Jerusalem Hom en discuteix l’emplaçament És un dels llocs probables de l’ Emmaús del Nou Testament

Salomó hi confinà el sacerdot Abiatar Fou també la pàtria del profeta Jeremies

Anomenat pels hebreus Har haBayit i pels musulmans Ḥaram al-Šarīf, és flanquejat per les mesquites d’‘Umar, o Cúpula de la Roca, i d’Al-Aqsà, i pel  Mur Occidental Segons la tradició islàmica, hi tingué lloc l’ascensió al cel del profeta Mahoma Per la seva banda, el judaisme afirma que l’indret coincideix amb el mont Morià esmentat a la Bíblia, on foren erigits el temple de Salomó destruït el 586 aC i el Segon Temple, del qual en resta únicament la part occidental de la muralla que l’encerclava després de la destrucció el 70 dC A causa del gran simbolisme sagrat del lloc, i sobretot arran…

Densament poblada des del 3100 aC, fou abandonada el 1570 aC, i no fou iniciada una nova ocupació de la ciutat fins el 1350 aC A l’època de Josuè formava part d’una tetrarquia hevea Sotmesa pels israelites, fou incorporada al territori de Benjamí

A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els…

Posseïa notables monuments Esdevingué el port més important del regne i, des del 44 dC, fou residència del procurador romà de Judea Tingué un paper predominant en el desenvolupament del cristianisme primitiu Fou seu metropolitana de Palestina, subjecta posteriorment 451 al patriarcat de Jerusalem Decaigué sota el poder àrab s VII, però durant les croades fou fortificada en part El 1265 fou conquerida i destruïda pel soldà mameluc Baybars

Els jueus atribuïen a les seves aigües virtuts terapèutiques

Originàriament designà la fortalesa dels jebuseus a la banda oriental del turó, entre el Tiropeu i el Cedró Més tard indicà la muntanya del temple i el mateix temple i, per extensió, tota la ciutat la ‘filla de Sió’, els seus habitants i tot el poble d’Israel els ‘fills de Sió’, expressions aplicades per la tradició cristiana a l’Església

Lloc venerat pels cristians per múltiples records de Jesús Betània, al peu de la muntanya, on posà a casa de Llàtzer Betfagé, on fou aclamat per la multitud lloc on plorà, a les envistes de la ciutat Getsemaní, a la falda occidental, on pregà i fou pres lloc també de l’Ascensió, al cim, segons la tradició, ha estat cobert de santuaris en cadascun d’aquests llocs, a partir del s IV, reedificats successivament