Resultats de la cerca

Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església, ja que no n’ha quedat cap vestigi arquitectònic Gràcies als documents dels segles XI i XII on apareix relacionada la vila de Cerqueda, es pot establir que devia ser situada entre la vila de Nabiners i les terres meridionals de la vall de Castellbò, ja que apareix com a límit, per ponent o per llevant, respectivament, de tots dos indrets El primer esment és del 967, en la donació d’una vinya a Santa Maria de la Seu, situada a la vall de Cercheda L’església de Santa Eulàlia de Cerqueda es coneix únicament pel…

El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat…

Aquesta església, desconeguda, apareix documentada l’any 1036 en la publicació sacramental del testament de Guisad, levita, on consta la deixa “ ad Sanctum Georgium qui est in Alass ”, de 5 sous La manca de documentació no permet establir cap hipòtesi sobre aquesta església, i més, en tractar-se d’una titularitat, sant Jordi, gens freqüent en aquestes dates

L’actual edifici de Sant Julià no sembla conservar vestigis arquitectònics de la construcció medieval, documentada al segle XI La vila de Gessum és esmentada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals consta un alou “ in appendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam ” El mateix any hi ha documentada una altra donació a Santa Maria de la Seu d’uns alous situats als llocs de Vilanova, Ges i Perella L’any 1077, en la restitució que el comte Ermengol IV d’Urgell va…

El castell de Sant Jaume es troba en un turó davant del Cadí, dit els Castellassos, sobre l’antic camí d’Ansovell a Adraén, a 1 630 m d’altitud Aquest castell es troba perfectament documentat al segle X Apareix per primera vegada en unes afrontacions del 955 “in termino de castro sancti lacobi apostoli…” L’església de Sant Jaume ja s’esmentava en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell La fortalesa de Sant Jaume fou una possessió dels Pinós, senyors d’altres castells propers El 1107 i el 1131 apareix mencionat aquest castell en sengles juraments de fidelitat,…

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu

El primer esment que es troba del lloc de Vilva data de l’any 982, que el riu de Vilva apareix com a límit, per ponent, d’un alou situat a la vila d’Alàs L’any 1022 hi ha documentada la venda feta al bisbe Ermengol d’un alou situat al terme de Sant Esteve d’Alàs, en la vila de Vilva, en els seus termes, amb l’església de “Sancti Lirici que ibidem est’ Els límits d’aquest alou eren la vila d’Alàs, el Montcalb, la serra de Sant Just de Cerc i el riu Segre alou que, en el seu testament de 1033, deixà a l’església de Sant Miquel, que ell havia manat construir En la…

L’origen de la vila de Vilanova de Banat es troba en la carta de franquícia que el 25 de juny de 1255 Galceran de Pinós atorgà als nous pobladors del castell de Puig de Calbell, fortalesa que ell mateix havia manat edificar en substitució del castell de Banat Els nous pobladors procedien de la vila de Banat, i la carta de franquícia els eximia dels mals usos coneguts com cugucia, exorquia i intestia, com també de prestacions forçades En un primer moment aquesta població rebé el nom de Calbell de Banat, però al final del mateix segle ja apareix documentada com a Vilanova de Banat, nom que ha…

La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’església de…

La vila de Gessum és citada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals hi consta un alou “in apendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam…” La primera referència relativa al castell del Ges no es troba fins ben entrat el segle XIII Era propietat del capítol d’Urgell, i controlava un dels principals accessos a la vall de Lavansa El lloc de Ges pertanyia a la canònica de la Seu d’Urgell, i com a tal apareix esmentada en el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle…