Resultats de la cerca

El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat de Sant…

El lloc de Torres figura esmentat en la documentació al segle XI concretament n’hi ha constància per una escriptura datada el 1050 en què els esposos Francò i Ermella vengueren a llur fill Arnau, sacerdot, un molí al terme d’Alàs, “ in locum que vocant Turres ”, pel preu d’una “vellada” òptima A part aquesta notícia, només s’ha localitzat fins ara una referència documental respecte de l’església de Sant Pere, la qual, datada el 1061 dóna notícia que Geberga permutà al seu marit Guillem diversos béns que posseïa al terme d’Alàs, entre els quals consta en l’escriptura una peça de terra “super…

El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb…

La notícia més antiga que es coneix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, en què es permutà una terra a la vila d’ Elasso A partir d’aquí, els esments sobre el lloc es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII L’existència d’una fortificació a Alàs és documentada ja al segle X L’any 988, la vila i l’església de Sant Esteve, amb la seva parròquia, era permutada pel comte Borrell II amb el bisbe i els canonges de la Seu Amb aquesta permuta, Alàs i el seu terme passaren de l’òrbita comtal a l’eclesiàstica, i es mantingueren com a senyoria de l’…

El primer esment que es troba del lloc de Vilva data de l’any 982, que el riu de Vilva apareix com a límit, per ponent, d’un alou situat a la vila d’Alàs L’any 1022 hi ha documentada la venda feta al bisbe Ermengol d’un alou situat al terme de Sant Esteve d’Alàs, en la vila de Vilva, en els seus termes, amb l’església de “Sancti Lirici que ibidem est’ Els límits d’aquest alou eren la vila d’Alàs, el Montcalb, la serra de Sant Just de Cerc i el riu Segre alou que, en el seu testament de 1033, deixà a l’església de Sant Miquel, que ell havia manat construir En la publicació…

Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències…

Aquesta capella és situada en l’actual despoblat de Lletó Data de l’any 867 una de les primeres mencions documentals del lloc, quan Nonbolenda i Matrona vengueren als esposos Malangec i Jacinta una peça de terra in villa Letone De fet, però, tot i l’antiguitat constatada en el poblament, no és fins al segle XI que certs instruments palesen l’existència del temple de Sant Esteve Un d’ells, datat el 1044, notifica la venda que Seniofred i Guinedelda feren d’una mansió situada al terme de Sancti Stefani in villa Leton per sis argenços a Gicita i Ermengarda, els quals, el 1055, els…

La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’…

Situació Antiga parròquia del nucli rural de Cerc, convertida ara en filial d’Alàs ECSA - M Anglada El poble de Cerc queda a la dreta del riu del mateix nom, al vessant de migjorn del Segre, i al peu de la carretera que va a Ortedó i Adraén Mapa 35-10216 Situació 31TCG761889 La carretera a Cerc surt per l’extrem meridional de la població de la Seu, i després de travessar el Segre pren el sentit S-E El poble es troba a 4 km de la Seu Per a visitar l’església cal demanar la clau al rector de la parròquia MAB Història En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell figura la parròquia de valle…

Situació Vista des del sud-est d’aquesta església, en què destaca el seu senzill i ben conservat absis ECSA - M Anglada L’església de Sant Romà de Banat és situada al camp obert que hi ha junt amb el grup de cases del Masover de Banat, en la cota dels 1 100 m d’altitud, al vessant meridional del Segre, a prop del barranc de Banat Mapa 35-10216 Situació 31TCG789893 Per anar-hi s’ha d’arribar primer a Ortedó, que queda a 8 km de la Seu d’Urgell i que és on comença una carretera sense asfaltar que va a Vilanova de Banat cal seguir-la fins a trobar la primera bifurcació a l’esquerra un quilòmetre…