Resultats de la cerca

El comiat a Fidel Castro va congregar multituds a l’Havana © Presidencia de México / Juan Carlos Morales En l’agenda de política interna va destacar el VII Congrés del Partit Comunista de Cuba PCC, celebrat a l’abril, perquè es va decidir posar una data, entre el 2018 i el 2021, al relleu dels dirigents que encara provenen de la generació històrica que va fer la revolució El president, Raúl Castro, va tornar a incidir en el seu discurs en la importància del procés de reforma constitucional que hi ha en marxa sota la tutela de les autoritats vigents, amb el suport d’alguns cercles acadèmics i…

El primer ministre danès, Lars Løkke Rasmussen, va proposar un pla econòmic de deu anys per a impulsar l’economia del país © Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Poland L’economia danesa va continuar dinàmica durant l’any, malgrat la situació europea, si bé lleugerament per sota de la d’altres països escandinaus com Suècia o Noruega Les raons d’aquest creixement moderat 1% del PIB van resultar d’unes finances públiques sanejades, una càrrega modesta del deute públic 38,9% del PIB, un fort sector bancari, un ambient empresarial sòlid i un sector d’exportació diversificat gràcies a la…

El president, Ismaïl Omar Guelleh, va ser reelegit en el càrrec en obtenir el 87% dels vots en una consulta marcada per la divisió de la coalició opositora, que va presentar dos candidats Omar Elmi Khaireh, vicepresident de la Unió per a la Salvació Nacional USN, va aconseguir el 7%, mentre que Mohamed Daoud Chehem, tan sols l’1,8% Una part de la coalició opositora va defensar el boicot a la consulta En els mesos previs a les eleccions, celebrades el 8 d’abril, la policia va intensificar la persecució contra els membres de l’oposició i la Lliga dels Drets Humans, el president de la qual, Omar…

El president Alassane Ouattara, reelegit per a un segon mandat el 2015, va superar amb èxit dues consultes importants el referèndum constitucional, al novembre, i les eleccions legislatives, al desembre En el referèndum per a la Constitució, boicotejat pel principal partit opositor, el Front Popular Ivorià FPI, de Pascal Affi N’Guessan, el triomf del "sí" va ser aclaparador el 93% dels vots La Constitució, que dóna pas a la Tercera República, estableix la creació del càrrec de vicepresident de la República, elegit per sufragi universal, i la formació d’un Senat, del qual un terç dels membres…

L’opositor Partit Obrer Unificat UWP va tornar a proposar la necessitat d’una reforma del sistema electoral abans dels propers comicis del 2019 En l’àmbit econòmic, després de la desfeta de l’any anterior motivada per la tempesta tropical Erika, les infraestructures i el turisme es van anar recuperant, i d’aquesta manera les previsions de creixement del PIB es van acostar al 4%

En el balanç dels dos primers anys de mandat del president del país, Luis Guillermo Solís, es van manifestar les dues posicions ben diferenciades entre Govern i oposició sobre com cal fer front a l’augment del dèficit públic El president va defensar la necessitat d’introduir reformes fiscals per a permetre incrementar la recaptació, ja que considerava que les retallades en la despesa pública havien arribat a un límit que podien fer perillar l’estabilitat social D’altra banda, els grups opositors van acusar el Govern de manca de control en la despesa i van proposar una retallada en determinats…

El creixement del turisme a la República Dominicana va ser un dels factors positius per al manteniment del nivell de creixement del PIB del país © Ben Kucinski L’aprovació el 2015 d’una reforma constitucional sobre la possibilitat de reelecció presidencial va permetre a Danilo Medina, del Partit de l’Alliberament Dominicà PLD, presentar-se novament a les eleccions del 2016, que va guanyar amb un 61% dels vots Com a rival va trobar una oposició mal organitzada i, així, Medina va obtenir una diferència de més d’un 25% sobre el segon candidat més votat, Luis Abinader Aquest últim es va presentar…

Després de les eleccions legislatives del novembre del 2015 semblava que Croàcia encarava un nou curs polític marcat per l’estabilitat del Govern, dirigit per Tihomir Orešković, que deixava enrere quatre anys de govern socialdemòcrata de Zoran Milanović La fragmentació del Parlament croat, però, no va permetre garantir-la i, pocs mesos després, a mitjan mes de juny, la Unió Democràtica de Croàcia HDZ va presentar una moció de censura contra Orešković, que va aconseguir un ampli suport dins el Parlament –125 diputats a favor sobre 151– La pèrdua de la moció de confiança d’Orešković el va…

La situació política del país va estar marcada per les eleccions legislatives, celebrades al mes de març, que van provocar que, per primera vegada, es formés un govern de gran coalició entre els dos grans partits d’esquerra i dreta del país El resultat electoral va donar com a guanyador el partit socialista SMER, liderat pel primer ministre, Robert Fico, que amb el 28,3% dels vots emesos va estar molt per sota del 44% obtingut en les darreres eleccions, del 2012, i, per tant, no va obtenir la majoria necessària per a afrontar amb garanties la formació d’un nou govern La fragmentació del…

Les protestes de les comunitats oromo i amhara, iniciades al final del 2015, van obligar el Govern, en mans del Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d’Etiòpia EPRD des de fa vint-i-cinc anys, a decretar l’estat d’urgència al mes d’octubre per un període de sis mesos Inicialment, els oromos i els amhares es van manifestar per rebutjar un pla de reordenació territorial –que finalment va ser aturat–, perquè consideraven que perjudicava les seves regions, però després van denunciar l’hegemonia de la minoria tigre els oromos, que representen el 35% de la població, i els amhares, que en són…