Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
dominicà | dominicana

Convents dominicans als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…
cartoixà | cartoixana

Les cartoixes dels Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde contemplatiu fundat per sant Bru el 1084 a Chartreuse, diòcesi de Grenoble.
El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de Rainaldi i la…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…
beguí | beguina
Cristianisme
Persona pertanyent a unes comunitats o associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del s XII i tot seguit esteses a Renània, França, Occitània, els Països Catalans i Itàlia.
Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…
Normes ortogràfiques
Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d'Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom posà fi a l’anarquia ortogràfica, dominant en els Països Catalans des de feia molts decennis.
Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou…
corona catalanoaragonesa
Història
Estat, anomenat també modernament unió o confederació catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament els Països Catalans i Aragó entre els segles XII i XVIII.
Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…
Candidatura d’Unitat Popular

Assemblea Nacional de la CUP a Vilanova i la Geltrú (gener del 2011)
© Candidatura d’Unitat Popular
Política
Organització política dels Països Catalans.
S’autodefineix com a organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels PaïsosCatalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals Agrupa sectors procedents de l’esquerra independentista dels anys setanta i vuitanta, com ara el PSAN , el Moviment de Defensa de la Terra i d’altres, que després d’un període d’eclipsi s’uniren durant els anys noranta en les llistes municipals agrupades en l’Assemblea Municipal de l’…
Combat
Publicacions periòdiques
Revista d’un grup de catalans residents a Cuba.
Es subtitulava “Editat per un grup de patriotes catalans d’Amèrica, en defensa dels països de llengua catalana” Sortí a l’Havana entre els anys 1956 i 1958 D’orientació independentista, incloïa notícies d’arreu del món i en especial dels PaïsosCatalans Se n'editaren 26 números Hi collaboraren Miquel Ferrer, Josep Pineda Fargas, Victor Castells i altres
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…