Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
marquès | marquesa
Persona que posseeix el títol nobiliari de marquès.
marquès | marquesa
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per sobre del de comte i per sota del de duc.
Al regne de Castella els primers títols de marquès foren els de Villena 1366 i 1445 i d’Astorga 1465 a Anglaterra, els de Dublín 1385 i els de Dorset i Somerset 1397 a Itàlia, els d’Ivrea 876, Monferrato 954 i Saluzzo 1125 A França, aquest títol, suprimit l’any 1789, fou restablert per Lluís XVIII Als Països Catalans, arran de la presa d’algunes ciutats, alguns comtes portaren, esporàdicament, els títols de marquès de Tortosa Ramon Berenguer IV, 1148, de Lleida Ramon Berenguer IV, 1149 i de Balaguer Ermengol IV, 1067 però els primers títols de marquès, com a títols nobiliaris,…
marquès | marquesa
Història
Comte que governava un territori fronterer o marca.
Els governants de Gòtia i de Septimània també apareixen amb el títol de marquès Al territori català els comtes de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça empraren, amb el títol de comte, el de marquès També, en funció de la defensa d’una frontera, apareix amb aquest títol 917 Ermenard
marquès | marquesa
Persona que té a càrrec seu el govern d’un marquesat.
Can Marquès

Façana de la masia de Can Marquès, al terme de Canovelles, documentada ja al segle XIV
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de Canovelles a l’edat…
Cal Marquès
Vista de cal Marquès (Castellfollit de Riubregós)
© Isidre Suñé
Masia
Masia del municipi de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
Construïda cap al segle XVII, ha estat reformada i ampliada A més de la casa, consta de diversos edificis annexos, un molí i una gran bassa de murs de pedra Més tard, s'hi va afegir una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat Inicialment era de la família Bassols i, posteriorment, fou la casa pairal dels generals carlins Borja de Riquer i Gallegos i Martí de Riquer i de Comelles, pare de l'artista modernista Alexandre de Riquer i Inglada
Els Marquès
La segona indústria de Vilanova La família Marquès Pel mes de febrer del 1854 tres vilanovins —Pere Puig i Carsi, Joan Rafecas i Puig i Isidre Marquès i Riba— sollicitaren permís a l’Ajuntament de la seva ciutat per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó en un hort propietat del primer La fàbrica funcionaria amb màquines de vapor Es constituí aleshores la societat Puig, Rafecas, Marquès i Companyia formada per ells tres i per Joan Serra i Totosaus, Salvador Raldiris i Gabriel Coll i Puig El capital desemborsat era molt important 134000 duros o 2680000 rals Serà la fàbrica de cal…
Antoni Marquès
Art gòtic
Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte de les 30…
les Marques
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central; és banyada, a l’E, per la mar Adriàtica, i comprèn les províncies d’Ancona, Ascoli Piceno, Macerata, i Pesaro i Urbino.
La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari ocupa un 30% de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina