Resultats de la cerca

Es funda a Barcelona, per intellectuals de tendències republicanes i obreristes, l’Ateneu Enciclopèdic Popular

Milità a la Unió Socialista de Catalunya, i després de la guerra civil de 1936-39 fou objecte de repressió política Preocupat pels moviments obreristes, és autor de L’evolució social d’Olot 1931, i d’un treball sobre el Centre Obrer d’Olot

Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra membres de la Unió Socialista de Catalunya Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans, republicans radicals Aragay, Cardó, republicans Companys, Samblancat, Rovira i Virgili, sindicalistes Barrera, Trilles, Peiró, obreristes Viadiu, Botella i membres d’Acció Catalana Soldevila, Nicolau d’Olwer Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol

Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català Fundat a Barcelona a la darreria del novembre del 1916, tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment El principal articulista fou el director, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols Des d’aquesta publicació preparà l’ambient per a la vaga revolucionària de l’agost del 1917, per la…

Configurà un succedani polític del PCP d’escassa importància, però un xic més rellevant que el Bloc Català Treballista Amb seu a Barcelona, tingué, almenys, alguns militants al Tarragonès Es confegí amb quadres procedents de les successives plasmacions polítiques d’ Estat Català EC apartats pel camí, com ara Rafael Duran Albesa antic secretari de Macià a l’exili de Perpinyà, Francesc Pina de la Secció Ferroviària d’EC el 1931, Francesc Montanyà exmilitant doble, de la Unió Socialista de Catalunya i d’ Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra , que pactaren amb vells…

La SS fou creada el 1925 com a guàrdia personal de Hitler, i des del 1929 estigué a les ordres de H Himmler Els seus membres, 400 en els inicis, s’elevaren a 100000 el 1933 i a 240 000 el 1939 A partir del 1934, en què, amb l’eliminació d’E Röhm i de la   Sturmabteilung , desaparegueren els seus rivals més directes, la SS assolí un notable poder hom li confià la seguretat de l’estat i, des del 1939, el control dels territoris ocupats Es transformà, doncs, en policia política del Tercer Reich i collaborà amb la Gestapo —també dependent de Himmler— en la lluita contra les organitzacions d’…

Tingué sempre una intensa activitat política Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf 1925 i fou detingut i empresonat durant tres anys S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català Collaborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat , “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres Signà sovint amb els pseudònims N Griera , Gabriel Blanc i Cronos , tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’…

Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó  i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…

En fou president JMVallès i Ribot, i altres membres destacats foren PCoromines, ABastardas, FLayret, JCarner, SGubern, JLluhí, els germans Zulueta, etc Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes Tenia per òrgans de premsa El Poble Català , el setmanari La Forja 1910-12 i, en alguns períodes, La Publicidad Obtingué un èxit considerable en les eleccions legislatives del 1910, i l’any següent ingressà a la Conjunción Republicano-socialista, però no assolí de substituir el…

Tingué sempre una intensa activitat política Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a Estat Català 1924 i fou un dels fundadors de Bandera Negra Participà en el complot del Garraf 1925, contra Alfons XIII i la dictadura, fet pel qual fou detingut i empresonat durant tres anys Posteriorment, deixà la militància a Estat Català i, el 1930, s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya, de la qual fou nomenat secretari general Fou director de  Justícia Social  i secretari de redacció del setmanari L’Opinió  i de La Publicitat També collaborà a  Meridià  i Mirador , entre d’altres Regidor…