Resultats de la cerca
Es mostren 789 resultats
Vila medieval de Montblanc
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on destaca l’urbanisme medieval i el recinte emmurallat del segle XIV, entorn del turó de Santa Bàrbara, indret on hi havia hagut l’antic castell ECSA - J Todó La Vila Ducal de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, és situada a uns 350 m d’altitud, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, al peu de les Muntanyes de Prades Gràcies al seu emplaçament estratègic, ha estat tradicionalment un important centre de comunicacions i l’eix central de la comarca Actualment dins la trama urbanística de Montblanc es poden distingir dues…
La vila de Montblanc
Art gòtic
L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…
Castell de Lilla (Montblanc)
Art romànic
El poble de Lilla o l’Illa és situat al sud-est de Montblanc i fa de límit amb la comarca de l’Alt Camp Les notícies documentals sobre aquest indret i el seu castell són molt escasses una de les úniques referències documentals localitzades fins a l’actualitat data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el castro Alila amb totes les possessions que tenia dins el seu terme El topònim Alila és segons alguns autors inequívocament d’origen àrab, per la qual cosa és molt possible que abans de la conquesta feudal d’aquesta zona de la Conca de Barberà al segle…
Sant Miquel de Montblanc
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb una bonica portada, única part de l’església romànica que fou aprofitada en reconstruir-se l’edifici al segle XIV ECSA - M Catalán L’església de Sant Miquel es troba dins la vila de Montblanc, vora el Carrer Major, el de la Fusteria i els de les Corts Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior MLIR Història L’església de Sant Miquel fou construïda gairebé contemporàniament al temple parroquial de Santa Maria, entre mitjan i la darreria del segle XII, fora del primitiu…
Santa Maria de Montblanc
Art gòtic
Façana de migdia, plenament característica del gòtic català, modificada amb una portada dels segles XVI-XVII ECSA - JFarré La història de Montblanc comença al segle XII, en el moment que el rei Alfons el Trobador, l’any 1163, va decidir que el primer nucli de població, anomenat Vilasalva, situat a poca distància de l’actual, a la confluència dels rius Francolí i Anguera, fos traslladat per motius de seguretat al tossal de Montblanc El canvi de situació tingué lloc, doncs, per iniciativa reial i va anar acompanyat d’una carta de franqueses atorgada pel mateix monarca…
Santa Maria de Montblanc
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria és situada dins el nucli urbà de la vila de Montblanc, davant la plaça que porta el mateix nom La seva existència es documenta ja l’any 1170, quan consta esmentada com a afrontació d’un solar que es venia a l’interior de la vila En aquesta època hom té notícia que era situada al costat d’una plaça i tenia cementiri propi tots aquests punts de referència són coneguts a través de nombrosos documents de l’època, com un de l’any 1179, on es fa menció en una venda efectuada dins la vila de la “ plateam ante ecclesiam Sancte Marie ” L’església de…
Castell de Montornès (Montblanc)
Art romànic
El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests…
Castell del Pinetell (Montblanc)
Art romànic
El lloc del Pinetell, avui totalment despoblat, és situat al nord-oest de la vila de Montblanc, a l’esquerra del riu d’Anguera Aquest indret es documenta per primera vegada l’any 1155, quan el comte Ramon Berenguer IV concedí als habitants de Duesaigües o Vila-salva una carta de població entre les afrontacions territorials de l’indret, que s’expliciten en el document, consta el lloc del Pinetell Deu anys més tard, el 1165 hom té constància de la colonització del seu terme, car en aquesta data, mitjançant una escriptura, Pere de Puigverd feu donació dels delmes del Pinetell a l’…
Les cases de Montblanc
Art gòtic
Les illes i les parcelles Malgrat el que pugui semblar, Montblanc conserva poques cases amb estructures arquitectòniques gòtiques En algunes zones això pot ser un indici que les cases de la vila eren força senzilles, amb murs de base de maçoneria i aixecats amb tàpia, sense elements remarcables, una arquitectura perible, que sovint ha deixat poc rastre, especialment al nucli originari de la vila, al Pla de Santa Bàrbara Aquí, la manca de dades arqueològiques no permet establir si la trama urbana era formada per cases aïllades, com s’ha descobert al proper nucli de Vila-salva, o…
Guillem Seguer de Montblanc
Art gòtic
L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…