Resultats de la cerca

Aquesta capella és emplaçada al sud-oest del llogaret de l’Abadia, al límit del terme L’església de Sant Macari és un edifici ruïnós, parcialment colgat de runa i terres, i molt embardissat Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només es veu l’arrencada de la volta L’estat de les ruïnes no permet veure’n altres detalls, com les obertures o l’ornamentació de les façanes Els paraments a la part on són visibles presenten un aparell de reble irregular, disposat desordenadament, que palesa una construcció rústega, de datació imprecisa, a…

D’aquesta església, avui desapareguda, es té una única referència gràcies a una notícia del 1122, en la qual es consigna que aquesta església, que donava nom a una partida del terme, era situada vora el camí de Monesma

Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, amb un alt campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al nucli del poble abandonat de Soliveta, enlairat damunt la Terreta, a 793 m d’altitud Mapa 32-11 251 Situació 31TCG070756 S’hi arriba des de la carretera local de Monesma, per una pista que surt del barri del Noguero en direcció a Soliveta JAA Història El lloc de Soliveta és documentat a partir del 1122 llavors Bertran Guillem amb consell de la seva mare Antònia i del seu germà Arnau es lliurà a la canònica de Sant Vicenç de Roda…

Les ruïnes d’aquesta església són al costat de la casa Ramonico, al sud-oest de Queixigar És un edifici totalment ruïnós del qual només resta el seu traçat en planta, que palesa que era d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, sense que se’n puguin precisar més característiques

Aquest santuari es localitza al vessant meridional de la serra que porta el seu nom, damunt la Terreta L’any 1186, Arnau, prevere de Pagerola , figura com a integrant de la comunitat de Sant Esteve del Mall El Diccionario de P Madoz, al segle XIX, fa esment d’un beneficiat de l’església que posseïa terres pròpies Els pobles de la rodalia hi feien un aplec per la Mare de Déu d’Agost Actualment el santuari resta pràcticament abandonat L’església, adossada a un gran casal, té les voltes que daten de l’època gòtica

Situació Porta de l’església d’arc de mig punt i emfasitzada per una doble arquivolta, que fou aprofitada de l’anterior edifici alt-medieval ECSA - JA Adell La capella de Sant Miquel ocupa l’angle sud-est de la casa Gordo o de les Vernedes, que es troba isolada a uns 2 km del barri del Noguero de Monesma Mapa 32-11 251 Situació 31TCG043785 S’hi accedeix per la carretera local que ve de Castigaleu i passa per Monesma fins a superar el quilòmetre 31 Aleshores, la carretera es bifurca i a mà dreta, uns metres més endavant, caldrà prendre la pista que porta a Soliveta, de la qual surt un trencall…

Situació Absis molt malmès d’aquesta antiga capella castellera ECSA - F Tur Les ruïnes de l’antiga església de Santa Valdesca són al costat de l’església nova, al cim del turó del castell de Monesma Mapa 32-11 251 Situació 31TCG040768 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’indica en la monografia anterior JAA Història Manquen referències documentals que puguin illustrar aspectes de la història d’aquesta església Tanmateix, d’acord amb la seva ubicació, sembla lògic pensar que fou una església vinculada al castell De fet, encara a l’edat moderna consta que els comtes de…

Les ruïnes d’aquesta capella es troben als afores del llogaret de l’Abadia, cap al sud-est, als vessants del tossal de Monesma De la capella de Sant Miquel de l’Abadia només resten escassos vestigis, que comprenen part del mur sud i del semicilindre absidal, al nivell dels fonaments, els quals permeten de veure només que es tractava d’un edifici d’una sola nau, capçat a llevant per un absis semicircular obert directament en aquesta L’aparell, de carreus irregulars, sembla evocar les formes constructives del segle XII

Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…

L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni,…