Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
Carl August Peter Cornelius
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’una parella d’actors que l’iniciaren en l’art dramàtic, el seu pare el feu estudiar música amb Heinrich Esser en veure la precocitat del seu talent A setze anys ja tocava el violí a l’orquestra del teatre de Magúncia Després dl’èxit com a actor, en morir el seu pare hom l’animà a dedicar-se només a la música El 1844 es traslladà a Berlín, on estudià amb Siegfried Dehn Allà entrà en contacte amb un grup de literats, entre ells Alexander von Humboldt, Bettina von Arnim i Joseph von Eichendorff Però, descontent del clima musical berlinès, decidí viatjar a Weimar Turíngia, on cercà…
Adam Bernhard Gottron
Música
Musicòleg alemany.
Estudià història germànica i de l’art a les universitats de Friburg i Giessen, on es doctorà el 1911, i teologia a les universitats de Friburg i Innsbruck i al seminari de Magúncia, on fou ordenat de sacerdot el 1917 Durant tots aquests anys combinà els estudis amb la formació musical Fou director i professor de diverses escoles i universitats, i fundador i editor de diverses publicacions musicals, com la revista "Musik und Altar" 'Música i altar', 1947-52, en la qual publicà alguns dels seus articles Del 1960 al 1970 fou professor honorari de la Universitat Gutenberg de Magúncia S’interessà…
Elisabeth Langgässer
Literatura alemanya
Escriptora alemanya, pròxima al cercle entorn de «Die Kolonne».
Pel seu origen jueu, fou reduïda a la inactivitat pels nazis Les seves obres poesia, novella, narració, teatre reflecteixen el problema religiós del pecat i de la gràcia, la migració terrenal i el retorn, els horrors de la guerra i de la postguerra La seva obra principal és Das unauslöschliche Siegel ‘El segell inesborrable’, 1946, elaborada durant el període de silenci
Francesc de Montcada i de Montcada
Historiografia catalana
Polític i escriptor.
Vida i obra Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era fill de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort, on es formà culturalment Aquest doble vessant, militar i literat, fou una…
abadia de Maria Laach
Monestir
Monestir benedictí de la Renània, situat vora el Laacher See, a 15 km d’Andernach.
Fundat el 1093, restà secularitzat durant uns quants segles, i hi fou renovada la vida monàstica a la fi del s XIX L’església s XII és un dels exemplars romànics més notables de la Renània Centre cultural i monàstic molt important, amb les seves publicacions sobretot l’"Archiv für Liturgiewissenschaft” i la sèrie de reproduccions d' Ars Liturgica i l’acció dels seus homes Herwegen, Casel, Heiming, Bomm, etc, ha tingut un paper molt gran en la renovació litúrgica, fins i tot amb influència fora de les fronteres alemanyes
Paul Mies
Música
Musicòleg i pedagog alemany.
Estudià musicologia, matemàtiques i física a la Universitat de Bonn, on fou deixeble de Leonhard Wolf i es doctorà el 1912 Després de la Primera Guerra Mundial fou professor de matemàtiques a la Universitat de Colònia 1919-39 Posteriorment fou professor i director de l’Institut d’Ensenyaments Musicals de l’Escola Superior de Música de Colònia 1946-54 i el 1946 esdevingué membre de la direcció de la Beethovenhaus de Bonn També collaborà en diversos programes musicals de la ràdio dirigits als estudiants universitaris A més dels seus estudis sobre la història de la música, fou conegut pel…
Magúncia
Ciutat
Capital del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la vora esquerra del Rin, enfront del punt d’aiguabarreig amb el Main i de la ciutat de Wiesbaden.
És un centre comercial i industrial, situat al límit entre l’Alt Rin i el Baix Rin, a la zona dels turons del Rheingau, coberts de vinya És port fluvial Té una indústria diversificada fusta, ciment, productes químics, maquinària, vidre, cervesa És un centre administratiu i cultural important Hi ha universitat, fundada el 1477, i és seu d’un arquebisbat L’antiga Magontiacum dels romans fou capital de la Germània Superior Seu episcopal des del 747, amb sant Bonifaci, al s XIII fou la ciutat més important d’Alemanya i la capdavantera de la lliga de Renània El 1356 els arquebisbes de…
Joseph Suder
Música
Compositor alemany.
Fill de l’arquitecte Franz Suder, estudià composició, piano i violoncel a l’Acadèmia de Música de Munic, activitat que compaginà amb l’assistència a conferències sobre musicologia a la Universitat de Munic Del 1951 al 1960 impartí classes a l’Escola Politècnica Oskar von Müller Les seves obres vocals més importants són l’òpera Kleider machen Leute 'L’hàbit fa el monjo', 1934, estrenada el 1964 i la Festival Messe ’Dona nobis pacem' 1947 També és autor de trenta-sis lieder , tres quartets de corda, cinc sonates per a piano, dues sonates per a violí i piano, un concert per a piano 1938, la…
Hubert Ries
Música
Violinista i compositor alemany, germà de Ferdinand Ries, el deixeble i col·laborador de L. van Beethoven.
Hubert Ries estudià violí amb el seu pare que també impartí classes a Beethoven i més tard amb L Spohr, a Kassel El seu professor de composició fou Moritz Hauptmann Des del 1825 fou membre de l’orquestra de la cort a Berlín, i a partir del 1836, concertino a l’orquestra de la Societat Filharmònica Entre el 1851 i el 1872 fou professor a la Theater-Instrumentalschule Compongué dos concerts per a violí, diversos quartets de corda i nombroses peces pedagògiques per a violí El seu mètode per a l’estudi d’aquest instrument gaudí d’una important difusió
Ferdinand Ries
Música
Pianista, compositor i director alemany.
Vida Pertanyent a una família de músics -el seu germà Hubert destacà com a violinista-, el 1801 anà a Viena per estudiar piano amb L van Beethoven, que havia estat deixeble del seu pare, Franz Anton Ries Aviat es mostrà com a virtuós de l’instrument, interpretant obres pròpies i del seu mestre Beethoven el tingué com un dels seus millors deixebles, tot i que li retragué una certa tendència a imitar-li les composicions Visqué a París fins el 1808, any en què decidí tornar a Viena Després de restar un any a la capital austríaca, emprengué una sèrie de gires pianístiques per Europa, especialment…