Resultats de la cerca

Entre el nucli i el citoplasma, l’ARN missatger que fa d’intermediari extreu del nucli la informació codificada en l’ADN i la tradueix en molècules proteiques L’ARN missatger és elaborat en contacte amb els gens, passa al citoplasma i s’associa amb un ribosoma o amb un polisoma, el qual aplica rigorosament les ordres, i, l’un darrere l’altre, va formant una seqüència d’aminoàcids que forma la proteïna

La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans…

Són anomenats també carboxiliases Les descarboxilases dels α -cetoàcids , com la α -carboxilasa , necessiten pirofosfat de tiamina com a coenzim Les descarboxilases d’aminoàcids són molt repartides entre els ésses vius, especialment en els bacteris, i són enzims molt específics Intervenen en el metabolisme dels aminoàcids, els quals descarboxilen, i donen lloc a la formació d’uns altres aminoàcids L-lisina, L-alanina o d’amines putrescina, histamina, àcid γ-aminobutíric i poliamines que participen en importants processos fisiològics El fosfat de piridoxal és el coenzim de les descarboxilases…

Hom la pot trobar en el pàncrees del bou, i conté 124 aminoàcids Mitjançant l’acció de la subtilina es trenca entre els aminoàcids 20-21 i dóna la proteïna S i el pèptid S, ambdós inactius si van sols, però actius si es troben mesclats La ribonucleasa fou la primera proteïna sintetitzada al laboratori a partir dels aminoàcids lliures

Després d’ésser absorbits en l’intestí i de passar a la circulació sanguínia, els aminoàcids procedents dels aliments ingressen a l’interior de les cèllules dels diferents teixits, on tornen a combinar-se entre ells per a formar noves proteïnes, segons les necessitats i les funcions de cada teixit La principal funció dels pròtids és de tipus plàstic, la qual cosa inclou donar suport a les cèllules i als microòrgans intracellulars i també servir d’estructura als àcids nucleics, als ferments digestius, a les hormones i a una gran quantitat d’elements que circulen pels líquids…

És emprada per a l’anàlisi qualitativa i quantitativa d’α-aminoàcids procedents de la hidròlisi de proteïnes, pel fet que forma un pigment blau en presència dels grups amino i carboxil lliures També és emprada per a la valoració d’aminoàcids en quantitats molt petites, mitjançant la mesura del diòxid de carboni que se'n desprèn

Contenen proteases que degraden les proteïnes en pèptids de set o vuit aminoàcids, els quals poden ser posteriorment degradats en els aminoàcids constituents, que són reciclats Constitueixen el principal mecanisme mitjançant el qual regulen la concentració de proteïnes i eliminen aquelles que s’han plegat de manera incorrecta Són presents en tots els eucariotes i arqueus i en alguns bacteris 

Per hidròlisi els dipèptids es descomponen en els dos aminoàcids L’origen de molts dipèptids és la hidròlisi parcial de les llargues cadenes polipeptídiques de les proteïnes Als éssers vius hi ha també dipèptids que no provenen de les proteïnes, composts, alguns, d’aminoàcids poc abundants, entre els quals dipèptids hi ha l’anserina Nβ-alanil-1-metil-L-histidina dels músculs dels vertebrats

Les proteïnes són compostos químics orgànics d’alt pes molecular, formats bàsicament per la combinació d’àtoms de carboni, d’oxigen, d’hidrogen i de nitrogen i sovint d’un o més àtoms d’altres elements químics, com ara sofre, fòsfor o ferro Les proteïnes estan formades per l’associació de nombrosos pèptids i aquests, al seu torn, d’ aminoàcids , els quals, en tant que subunitats, s’enllacen entre ells formant cadenes més o menys llargues i complexes En la natura existeixen aproximadament vint aminoàcids diferents, que es diferencien entre ells per la seva estructura…

La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim