Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
olfacte
Biologia
Sentit químic que permet de detectar la presència de substàncies volàtils en el medi.
En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment…
Els copèpodes
Característiques del grup Els copèpodes constitueixen un dels grups animals que ha tingut més èxit evolutiu No únicament és un grup molt diversificat se’n coneixen prop de 8500 espècies, sinó que s’han sabut adaptar a pràcticament tots els ambients aquàtics Entre les espècies de vida lliure, les espècies planctòniques constitueixen un dels grups d’organismes més abundants a la natura i, a més, tenen una gran importància a les cadenes tròfiques de tots els ecosistemes aquàtics, marins i continentals Les espècies paràsites, bé que menys freqüents, també es troben molt diversificades 2500…
Els cirrípedes: peus de cabrit, glans de mar i afins
Cirrípedes 1 Chthamalus stellatus × 4 2 C montagui × 4 3 C depressus × 4 4 Verruca stroemi × 4 5 Balanus improvisus × 2 6 B amphitrite × 1,5 7 B perforatus × 1,5 8 Acastia spongites a aspecte general × 3, b damunt d’una esponja 9 Elminius modestus × 4 10 Lepas hilli a aspecte general × 1,5, b damunt d’una fusta 11 L pectinata × 1,5 12 L anatifera × 1 13 Scalpellum scalpellum × 1 14 Pollicipes cornucopia × 1, 5 Jordi Corbera/Mikel Zabala Els cirrípedes constitueixen un grup de crustacis marins, de vida lliure o paràsits, que tenen el cos profundament modificat, tant que costa de reconèixer-los…
Els pancàrides
Els pancàrides són crustacis molt petits de menys de 4 mm de llargada, que es troben formant part de la fauna hipogea i també de la de les aigües termals La característica morfològica més conspícua d’aquests organismes és l’existència, a les femelles, d’una cambra incubadora en posició dorsal, que no és més que una prolongació posterior de la closca El seu descobriment i la seva caracterització taxonòmica és relativament recent l’any 1927 se’n trobà per primera vegada un exemplar, que rebé el nom de Thermosbaena mirabilis i, vistes les seves característiques peculiars, fou inclòs dins d’un…
Els branquiòpodes: tortuguetes, puces d’aigua i afins
Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…
Els ostràcodes
Característiques del grup Els ostràcodes constitueixen un grup de crustacis molt diversificat, que comprèn unes 2000 espècies vivents i prop de 12 000 espècies fòssils El fet de tenir una closca proveïda d’una gran quantitat d’estructures i ornaments diferents en cada espècie fa que siguin molt importants en el camp de la paleontologia i en el de l’estratigrafia Són petits de 0,4 a 23 mm de llargada i d’estructura modificada respecte dels caràcters generals dels crustacis la closca bivalva que tanca a dins tot l’animal i la manca de segmentació del cos, en són bons exemples Viuen pràcticament…
termosbenacis
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels peracàrides, caracteritzats pel fet de tenir la closca reduïda i el cos subcilíndric sense diferenciació de tòrax i abdomen, ésser mancats d’ulls i tenir les antènules bífides i les antenes desproveïdes d’exopodi.
És representat per poques espècies, entre les quals cal destacar Thermosbaena micrabilis , trobat a les aigües termals de Tunis, i Monodella stygicola , trobat a Itàlia a les aigües subterrànies Alguns autors el consideren del superordre dels sincàrides, i d’altres l’arriben a considerar l’únic ordre d’un superordre que anomenen pancàrides
sincàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat i sense closca calcària, amb el primer somita toràcic soldat al cap, amb els ulls —si en tenen— sèssils o pedunculats, i antenes i antènules bífides.
Comprèn un sol ordre, el dels anaspidacis, amb organismes propis d’aigua dolça, com l'anàspid, que habita a Tasmània, i cavernícoles, com Bathynella sp i Parabathynella fagei , que habita a Mallorca
zoe
© fototeca.cat
Biologia
Fase larvària dels crustacis malacostracis de desenvolupament indirecte que ve després del naupli i precedeix la metazoea, amb set parells d’apèndixs toràcics, abdomen llarg però sense apèndixs, antenes i antènules curtes i sense flagel, i maxil·lípides acabats en forca i amb funció natatòria.
No hi ha veritables brànquies, que són substituïdes en llur funció per les parts membranoses del cefalotòrax
Els hoplocàrides: galeres i afins
Els hoplocàrides són crustacis bentònics marins, d’una àmplia distribució geogràfica, freqüents a les mars càlides i temperades com la Mediterrània Algunes de les espècies que viuen a les nostres costes, conegudes amb el nom de galeres Squilla , són comestibles Això fa que siguin, al costat dels decàpodes, uns dels crustacis més ben coneguts que hi ha Els hoplocàrides reuneixen una curiosa combinació de caràcters primitius i especialitzats que, en conjunt, els dona una morfologia força peculiar Són de dimensions mitjanes o grosses de 20 a 30 cm de llargada i tenen una closca curta i estreta…