Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Ensenyament 2012
Educació
Durant l'any 2012 es van produir notables desacords entre el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Educació, així com entre la Conferència de Rectors i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert A més de la política centralitzadora, enmig de la crisi econòmica, el Govern central no va permetre contractacions noves de professorat en cap nivell educatiu No es van poder cobrir les jubilacions i l'augment d'alumnat de 19000 a l'ensenyament no universitari va obligar a fer més hores i assignatures al professorat públic, tot i la reducció de sou, van crèixer les ràtios d'alumnes per professor…
Ensenyament 2016
Educació
El 2016 es van commemorar el centenari de l’obra Democràcia i educació , de John Dewey, el cinquantenari de la mort de Célestin Freinet, mestre i pedagog progressista, i el centenari de la xarxa pública del Patronat Escolar de Barcelona També, amb motiu del setè centenari de la mort de Ramon Llull, es van celebrar diversos congressos, actes i publicacions des del punt de vista de la seva aportació educativa Durant l’any es va mantenir la conflictivitat dels darrers cursos, encara que menys intensa malgrat que els problemes no havien estat resolts lleis d’educació, taxes acadèmiques, reducció…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…
Colitis ulcerosa
Patologia humana
Definició La colitis ulcerosa constitueix una afecció inflama-tòria de l’intestí gros, de causa desconeguda, que es presenta sobretot en persones d’entre 20 i 40 anys i que, en general, s’estableix crònicament alternant períodes d’exacerbació simptomàtica, o brots, amb períodes de calma relativa Les manifestacions més freqüents d’aquest trastorn són diarrea, hemorràgia rectal —és a dir, pèrdua de sang en l’última porció de l’intestí— i elevació de la temperatura corporal Aquesta malaltia sol presentar un bon pronòstic, per bé que pot originar una sèrie de complicacions greus, com per exemple…
Artritis reumatoide
Patologia humana
Definició L’ artritis reumatoide és una malaltia crònica de causa desconeguda que es caracteritza per una inflamació articular, especialment de les articulacions de les extremitats, que en són afectades simètricament En un grau menor, aquesta alteració afecta també d’altres estructures anatòmiques, com són els vasos sanguinis, els ossos i els tendons, i genera símptomes generals com ara febre, malestar, pèrdua de gana i de pes En la seva llarga evolució, se solen alternar períodes d’exarcerbació simptomàtica amb períodes de millora o remissió Freqüència, edat i sexe L’artritis reumatoide és…
El joc, emblema d’una cultura
Fenòmens fonamentalment socials El joc, i sobretot el joc físic, és un enigma que travessa d’amagat el camp científic Com pot ser que un fenomen social tan estès s’hagi estudiat tan poc Tots els autors estan d’acord a reconèixer la presència universal del joc, el seu lloc massiu a totes les societats, l’entusiasme desbocat que suscita tant en els adults com en els infants Tanmateix, el joc no ha estat objecte d’anàlisis científiques serioses És cert que es destaca la manera en què el joc mobilitza les energies i les passions, es descriuen les manifestacions espectaculars però només s’…
Els ecosistemes agrícoles
Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…
Acció catastròfica de les avingudes fluvials
Les revingudes tardorals mediterrànies com aquesta d’Aiora Vall de Cofrents, esdevinguda l’octubre de 1982, són un exponent clar de la intensitat que les pluges hi poden tenir, en un moment determinat Mariano Magister Sens dubte el risc natural més estès i homogeni al llarg del conjunt dels Països Catalans és l’acció de les avingudes fluvials Les característiques climàtiques mediterrànies, juntament amb l’orografia del país, són un combinat perfecte per a produirles La nostra història és plena de referències a catàstrofes …
El taller dels Serra
Art gòtic
Una escola i les seves individualitats 1350-1406 Epifania, una de les taules del desmembrat retaule de Sant Pere de Cubells, realitzat en els darrers temps del taller de Pere Serra ©IAAH/AM La sèrie més compacta i abundant de retaules pintats del segon trecento català pertany al taller dels germans Serra, malgrat que la primera dècada de la seva activitat no hagi estat encara prou ben valorada La falta de documentació per establir l’autoria segura de les obres que s’han vinculat al Mestre d’Iravals, figura creada a partir del retaule de Santa Marta d’Iravals la Tor de Querol, Alta Cerdanya,…